Cafès Brulés o Cremats

Cafès Brulés o Cremats

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Posar l’aiguardent o licor desitjat
Afegir el sucre segons gustos i depenent si es va triar aiguardent o licor.
També podem afegir branquetes de canyella i escorces de llimona.
Escalfar i fer que cremi ajudant-nos d’un cassó.
Afegir el cafè calent que correspongui.
Passar a una cafetera de servei i servir en tassetes individuals o petits bols de degustació de cafès.
Els licors i aiguardents que solen utilitzar-se per a l’elaboració d’aquest tipus de cafès, són els propis de les zones de producció.
Si el gust generalitzat és l’aiguardent, el brandi, el conyac, el whisky o l’orujo, serà bon ingredient, i si és el licor, el chartreusse o un altre licor d’monestir, li anirà perfectament.
Per diverses persones
Fem un cafè sol en una gerreta de servei.
Escalfem una copa de conyac o Conyac, també en una gerreta.
En un got baix i de boca ampla, o en una tassa de grandària mitjana, posem una escorça de llimona.
Afegim el brandi, i amb un quadrat de sucre (si és de morena millor) impregnat amb el mateix brandi, el flamegem.
Finalment, afegim el cafè prèviament preparat.
Si el got és tensionat, cremar l’aiguardent al vas i posar a la cafetera per acabar d’omplir amb el cafè.
CAFÈ ROYAL: Posar un terròs de sucre i impregnar-amb Chartreusse groc o verd.
CIGALÓ: Normalment el cigaló, ve a ser un cafè brulé, encara que la tendència generalitzada sigui afegir simplement brandi al cafè. Si ho fem com s’indica, a més d’eliminar l’alcohol del brandy farem la consumició molt més atractiva.

SONY DSC

La cultura Rom Cremat

Un rom cremat, o simplement cremat, és una beguda alcohòlica feta amb rom, cafè en gra, sucre, pell de llimona i espècies, sobretot canyella. Un cop ajuntats tots els ingredients en una cassola de fang, el rom s’escalfa i encén uns deu minuts perquè perdi una part de l’alcohol. Després, bo i calent, ja es pot servir.

El rom és la beguda que tradicionalment acompanya les cantades d’havaneres a Catalunya, i era la que solien beure els mariners al matí per fer-se passar el fred. És un beuratge universal que, a poc a poc, es va anar estenent des del litoral per tot el país, també terra endins. Les cantades d’havaneres amb l’acompanyament de rom cremat són un acte molt habitual, i trobem en la gran majoria de festes majors i celebracions diverses. Originari de la Costa Brava, s’ha estès per tot el litoral, fins i tot terra endins.
Preparació d’un cremat

En alguns pobles de la costa de la província de Castelló es fa només amb cafè i rom, i es deixa cremar gairebé mitja hora.

Es diu calmant a Herbers i els pobles dels Ports de Morella, la Tinença de Benifassà, el Matarranya i també a El Palmar, poble del Baix Ebre, on es fa una Diada per a festes majors; elabora amb rom, sucre i cafè en infusió. Es posa tot en unacazuela de terra o en una palangana i s’encén perquè perdi una part de l’alcohol fins que els entesos provador diuen que ja està bo. S’apaguen els llums mentre es prepara i s’acompanya de cants adequats i les notes d’una guitarra

 CREMAT DE ROM COL·LECTIU

crematEl ‘Cremat’ de rom
L’aroma festiu de les havaneres
La màgia de les flames ens transporta cap vells somnis d’aventures i misteris. Per preparar aquesta beguda tan suggestiva n’hi ha prou amb abocar en una cassola de fang una ampolla de Rom Pujol, afegir uns grans de cafè, una branqueta de canyella, quatre cullerades de sucre i la pell de mitja llimona. Per encendre el ‘cremat’ s’agafa una mica de rom en un cullerot, se li acosta un llumí i després es posa el cullerot amb el rom encès a la cassola fins que la resta del rom s’encén.
Recepta d’un cremat per a vuit persones:
En una cassola de fang, s’hi aboca el contingut d’una ampolla de Rom Pujol, s’afegeixen 50 grams de sucre, un tros de canyella i la pell de mitja llimona.
De seguida s’encén, acostant un llumí, i es remou contínuament amb un cullerot fins que quedin les dues terceres parts aproximadament. Per apagar-lo, s’afegeix un raig de cafè o bé es tapa la cassola.

L’aroma festiu de les havaneres
La màgia de les flames ens transporta cap vells somnis d’aventures i misteris. Per preparar aquesta beguda tan suggestiva n’hi ha prou amb abocar en una cassola de fang una ampolla de Rom Pujol, afegir uns grans de cafè, una branqueta de canyella, quatre cullerades de sucre i la pell de mitja llimona. Per encendre el ‘cremat’ s’agafa una mica de rom en un cullerot, se li acosta un llumí i després es posa el cullerot amb el rom encès a la cassola fins que la resta del rom s’encén.

EL CREMAT

Bufen els clars i lliures pensaments

de l’alta mar cap a les netes platges.

Grans peixos blaus voleien esverats

per caure tot de cop. Jo els paro xarxes

de mots, i quan el dia haurà minvat

els portaré en paneres al mercat.

A clar de nit, amb escates de moll,

entotsolat, encisaré les ones.

Pere Patxei, prepara’ns un cremat;

beguem-lo i canviem el curs dels astres.

Sorres d’amor. Mar fluix. Palpo records.

S’acosten de puntetes els meus morts.

història:
Quan els mariners catalans van anar a les Antilles, van conèixer força costums que els complagui. Un dels que va arrelar entre ells i els van portar cap a la nostra terra empordanesa van ser les havaneres. Unes melodies una mica melancòliques, amb unes lletres impregnades de’ingenüitat i emoció.
Les vetllades, presidides pels cants de les havaneres, s’acompanyaven assaborint un bon cremat de rom. Allà, els mariners coneguessin les delícies del rom, obtingut de la destil·lació de la canya de sucre, que els antillans elaboraven amb saviesa.
A les cantades de’havaneres, portades de les Antilles es barregen cançons marineres de casa nostra i noves havaneres, compostes per mestres contemporanis i amb lletra en català.
Això fa que les havaneres hagin sobrepassat els nuclis mariners de la Costa Brava i s’hagin endinsat per tot arreu, ben acceptades per un públic incondicional i entusiasta.
Aquell van antillà, que arribava a Catalunya a mitjan segle XVII, va ser magnífic ambaxaidor de les Amèriques i ben rebut en bona part de llars del país.
Tant i tant ho va ser que es va iniciar l’elaboració del Rom Pujol- al 1818- i l’èxit aconseguit va ser notable.

queimadaLa cultura de la Queimada

La queimada La queimada és un dels molts rituals que tenen a veure amb el foc, una tradició que es debat entre el pagà i el misteriós, una poció màgica l’origen es perd entre les ombres de nits ancestrals plenes de meigallos i encanteris, d’ànimes en pena, i de cossos arrabassats per rituals de meigas que asseguts en la foscor i formant un cercle al voltant de la tartera de fang, busquen la purificació del cos i la salvació de l’ànima mentre regiren el beuratge que espantarà els mals esperits i atraurà els bons.

El ritual de la Queimada i el seu conjur és un dels pocs ritus que es manté a dia d’avui, duent-se a terme de forma natural en infinitat de reunions socials i celebracions que tenen lloc en la comunitat gallega.

la tradicional queimada té, més que possiblement, el seu origen en les ancestrals cultures castreñas. Els celtes van deixar la seva herència cultural plasmada en els abundants petroglifos que es troben al llarg i ample de la comunitat gallega.Son recurrents els símbols amb forma d’espiral, destacant EL Trisquel, figura amb tres caps que dibuixa una mena de creu. han estat moltes les interpretacions que els historiadors han donat a aquest símbol, però la més coneguda és aquella que sosté que el trisquel representa els tres elements fonamentals en la vida de l’home: La terra, l’aigua i el foc.

El ritual de la queimada porta també de forma intrínseca la fusió d’aquests tres elements, en un ritual que no seria possible si no hi ha aquest component màgic, heretat dels nostres avantpassats celtes i transmès a través dels temps.

LA TERRA es simbolitza mitjançant la tartera de fang, l’aigua es veu representat pel aiguardent que s’agita i remou fonent amb la terra mentre el foc dansa lliure entre els elements que conformen aquesta poció màgica alumbrandonos, donant-nos calor al cos i purificant les ànimes .

conjuro-queimadaCONJURO DE LA QUEIMADA

Buhos, lechuzas, sapos y brujas.

Demonios maléficos y diablos, espíritus de las nevadas vegas.

Cuervos, salamandras y meigas, hechizos de las curanderas.

Podridas cañas agujereadas, hogar de gusanos y de alimañas.

Fuego de las almas en pena, mal de ojo, negros hechizos, olor de los muertos, truenos y rayos.

Ladrido del perro, anuncio de la muerte; hocico del sátiro y pata del conejo.

Pecadora lengua de la mala mujer casada con un hombre viejo.

Infierno de Satán y Belcebú, fuego de los cadáveres en llamas, cuerpos mutilados de los indecentes, pedos de los infernales culos, mugido de la mar embravecida.

Vientre inútil de la mujer soltera, maullar de los gatos en celo, pelo malo y sucio de la cabra mal parida.

Con este cazo levantaré las llamas de este fuego que se asemeja al del infierno, y huirán las brujas a caballo de sus escobas, yéndose a bañar a la playa de las arenas gordas.

¡Oíd, oíd! los rugidos que dan las que no pueden dejar de quemarse en el aguardiente quedando así purificadas.

I quan aquest beuratge baixi per les nostres goles, quedarem lliures dels mals de la nostra ànima i de tot embruixament.
Forces de l’aire, terra, mar i foc, a vosaltres faig aquesta crida: si és veritat que teniu més poder que la humana gent, aquí i ara, feu que els esperits dels amics que estan fora, participin amb nosaltres d’aquesta queimada.

queimadaRECEITA DA QUEIMADA
ingredients:

aiguardent,
sucre blanc fi,
escorces de llimona
i alguns grans de cafè

preparació:
En un recipient de fang cuit de aboca l’aiguardent i el sucre, en la proporció de 120 grams per cada litre de líquid. S’afegeixen peles de llimona i els grans de cafè.
Es remou i se li encén foc, amb un cassó al que prèviament haurem col·locat una mica de sucre amb aiguardent. Molt a poc a poc, s’acosta al recipient fins que el foc passi d’un a un altre. Es remou fins que el sucre es consumeixi.
En el mateix cassó es tira novament una mica més de sucre, aquesta vegada sec, i col·locant-lo sobre la queimada es mou fins convertir-lo en almívar. S’aboca sobre les flames i, removent, s’espera a que les flames tinguin un color blavós. Continuar fins que es cremi la quasi totalitat de l’alcohol.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s