Temps de castanyes i panellets “LaCastanyada”

 

Temps de castanyes i panellets “La Castanyada”

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Temps de castanyes i panellets a Barcelona

En Catalunya, la noche del 31 de octubre, es decir esta misma noche, se celebra la noche de todos los santos con la “castañada”.
En la Edad Media y para recordar a todos vecinos la necesidad de rezar por los difuntos, durante la noche de todos los santos se tocaban las campanas de todas las parroquias y conventos, de tal suerte que el campanero necesitaba de un gran aporte de energía para recuperarse del esfuerzo.
Al ser la castaña el fruto mas abundante del otoño, se recuperaban del cansancio con castañas y pequeños tragos de vino blanco, para hacerlas más pasaderas. Como el número de campanarios era muy elevado en aquellos tiempos y al campanero se iban añadiendo las personas y familiares más allegados, en un afán de querer compartir con él sus penas y también sus gozos, finalmente todos acababan comiendo castañas y bebiendo vino.
Mas adelante, en los pueblos, por la tarde todos los hombres se dedicaban a recoger castañas, boniatos y leña, las mujeres hacian pastelitos parecidos a los actuales “panellets” (unos pastelitos hechos a base de almendra molida y azucarada) y al llegar la noche se reunían todos alrededor del fuego comiéndose las castañas y los boniatos asados a la leña y los pastelitos que habían traído las mujeres y así celebraban el final de la recolecta y rezaban por los difuntos.
También existía la tradición de que los niños tenían que dejar castañas escondidas en algún rincón de la casa para que, por la noche, las almas de los que faltaban vinieran a recogerlas y se las cambiaran por “panellets” o membrillo (dependiendo de la zona).
A finales del siglo XVIII la costumbre se había extendido de tal manera que la castaña pasa a ser un elemento de comercio y entonces hace su aparición la figura de las castañeras, mujeres que asan las castañas al fuego y las venden en puestos callejeros. De aquí la costumbre que en Cataluña, se celebre la noche de todos los santos comiendo castañas, regadas con vino dulce y panellets
castanyada-1Castañita, castañita
que en el fuego estás
salta,salta
que te quemarás.
Castañera,castañera
que asando castañas estás,
ten cuidado,ten cuidado
o te quemarás.”

Comidas funerarias, tradiciones en torno a la mesa”
En las culturas preindustriales, y aún hoy en muchas culturas, la muerte no forma parte de una convención que se oculta o maquilla, sino que es vivida como un acto social, partiticipativo, e incluso festivo. En Cataluña, en la posguerra, en el campo todavía se celebraban comidas de funerales, con platos y manjares especiales (como el bacalao o el pan de picatostes). Incluso se utilizaban vajillas especiales de luto.Y aún hoy, la cultura de la muerte es vista y vivida como una celebración de juegos y un rito de comensales; son ejemplos Bali, Senegal o México. y en otros tiempos  estas celebraciones las realizaban los celtas y cristianas del día de los muertos en el entorno de la comida y el beber, una tradición ancestral aún viva hoy en día

Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana

Alimentació i societat a la Catalunya medieval

El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la …, Volumen 1

3967116265_9e574b0504_ocomidas funerarias
Jaime Castillo (1999): Para que comemos lo que comen?

Entre las comidas multitudinarios también hay que incluir los funerarias. Aunque hasta el primer tercio de este siglo, constituía todo un ritual la comida funeraria para atender a los que, llegados de lejos, se habían desplazado para ir al entierro de un miembro importante de la casa. Tras la Guerra Civil esta costumbre ha desaparecido. Se tenían a punto manteles y platos oscuros, que sólo salían para estas ocasiones y que, si era necesario, se dejaban de una masía a otra. El tenedor y el cuchillo se colocaban sobre el plato en forma de cruz. El cántaro para el agua era de barro negro, de los que todavía se hacen en Quart. Hasta los porrones eran translúcidos y no transparentes. Aunque los porrones han perdido el uso corriente, cuando alguien en usa uno de color melado oscuro, que ahora se utilizan para decoración, generalmente no sabe que se trata del porrón funerario. La comida se hacía en la sala grande de la casa, presidido por el rector de la parroquia, tal vez porque era el único de los asistentes que se sabía y comprendía el latín de las absueltas y de las jaculatorias rituales de antes del Concilio Vaticano II (1965). A su lado, el jefe de duelo y la cabeza de la dulce, si estaba. No es broma, se llamaba así. Allí se encontraban parientes que ni se conocían, gente que nunca se habían sentado juntos en ninguna mesa. El pollo, como era pieza casi imprescindible de fiesta mayor, estaba totalmente proscrito. Se prefería la carne de cordero o de cerdo, y encontraban que eran muy indicados los pies de cerdo. Terminado la comida, que solía hacerse después de que el cuerpo del difunto ya era enterrado, volvían a producirse las exclamaciones de dolor y las críticas más o menos bien intencionadas sobre la persona que los había dejado, como ocurre generalmente a todos los enterramientos. El rector, después de que alguien de la casa había repartido unas candelas negras a los asistentes, dirigía las últimas oraciones y todo terminaba con una buena aspersión de agua bendita con el hisopo.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Els moniatos.

Company tímid de les castanyes, també és costum consumir-ne a la Castanyada, cuits al caliu o al forn, acompanyant els panellets o com un dels ingredients d’aquests.
Per preparar-los al forn, renteu els moniatos i coeu-los al forn, no pre-escalfat, durant unes dues hores, segons la seva mida, girant-los de tant en tant. Convé que tots tinguin la mateixa mida per a que es facin alhora. Quan es formi una mena de capa negra caramel·litzada a la seva superfície, punxeu-ne un amb la punta d’un ganivet; si està tou ja estan llestos. Es mengen calents amb una cullereta.
El mestre Jaume Fàbrega, al seu llibre “Les postres i els pastissos de l’àvia”, dóna la recepta de la “Greixera de monyaco” una especialitat menorquina elaborada a base de moniatos.

Ingredients:
1 kg de moniatos pelats, 200-250 g. de sucre, 2 o 3 ous, una pela de llimona ratllada i canyella en pols.

Elaboració:
Peleu i bulliu els moniatos. Passeu-los pel passapuré. Col·loqueu-los en un recipient i afegiu-hi els ous i el sucre, per&oagrave; guardeu-ne una mica; remeneu-ho bé. A continuació, afegiu-hi la llimona ratllada i remeneu-ho. Col·:loqueu la pasta en un motlle rodó, escampeu-hi sucre i canyella en pols i poseu-ho al forn (precalentat a 180º), una mitja hora (potser necesssitarà més temps). Podeu comprovar la cocció amb una agulla.
Un cop llesta la greixera, es pot empolsar amb més sucre i canyella. El mateix dolç el podeu elaborar amb els moniatos torrats prèviament al forn o amb patates.

mistela o moscatellCastanyes: com torrar-les

Encara que parega una cosa tant senzilla, no tots saben com es torren les castanyes, per allò dels costums que es van perdent. Hi ha tres maneres bàsiques per fer-les: la tradicional, al foc sobre la flama, al forn o bé al forn microones. A la manera tradicional són més gustoses, però per fer-les a casa el forn és més net.

El primer de tot és preparar les castanyes, fent un tallet pel costat abombat de la castanya, i que vaja del cap a la punta: això és perquè no reventen! Si mentre preparem les castanyes veiem que tenen algun forat, és senyal que tenen habitants a l’interior i, per tant, les descartarem.

Si les voleu fer al forn, primer de tot poseu-lo en marxa a 180 °C.  Posarem les castanyes en una cassola, si voleu, amb algun paper sulfuritzat antiadherent, i les coeu durant uns 30 minuts que és, aproximadament, el temps que tardaran els talls en obrir-se un poc. Cal anar vigilant que es vagen torrant bé, sense cremar-se, remenant-les de tant en tant. L’aspecte que han de tindre és torrat, no socarrat.

Si les voleu fer al forn microones, cal tindre en compte de posar poca quantitat. El procediment de preparació és el mateix: un tallet, i si no tenen cap forat, al forn. En 2 o 3 minuts a màxima potència tindreu les castanyes cuites. Convé no excedir-se amb el temps perquè es poden quedar massa dures, i per posar-les un minut més sempre estem a temps. Aquest sistema és interessant, per exemple, si volem afegir castanyes a alguna recepta, perquè cuites d’aquesta manera són molt senzilles de pelar. Però el gust mai, mai serà igual que a la manera tradicional.

Si les voleu fer a la manera tradicional, necessitareu una paella castanyera com la de la foto, que és una paella plena de forats que aprofita per torrar castanyes, potser també per torrar capellans o verdures, però no aprofita per fer truites ni per a res més. Amb 3 o 4 euros en tindreu una. Si és el vostre cas que teniu por de malmetre la placa dels foguers, proveu un altre sistema i s’estalviareu un possible disgust.

Aquesta és la manera de torrar les castanyes com queden més bones. Durant la cocció taparem la paella i anirem remenant les castanyes de tant en tant, fins que tinguen eixe aspecte torrat, però no socarrat, que és el que volem.

Per finalitzar, toca traure les castanyes del foc, que habitualment s’ha fet embolicant-les en un drap de cotó per mantindre-les calentetes a taula, mentre anem menjant-les.

Bon profit!

Les castanyes de Vilanova de Prades

Les castanyes de Vilanova de Prades son un fruit de tardor, tenen fama de ser de les millors del país per la seva mida petita i el seu profund sabor.

L’últim cap de setmana d’octubre, mes de maduració i de collita de les castanyes, se celebra la Festa i Mercat de la Castanyada. El mercat ha estat declarat d’interès comarcal, i a més de les famoses castanyes s’hi poden trobar altres productes artesanals de la comarca de la Conca de Barberà.

PLATS http://www.vprades.altanet.org/media/upload/arxius/castanyesweb.pdf

-Financiers de castanyes

-Crema de castanyes i bolets

-Caneló d’ànec amb castanyes

-Platillo amb castanyes

¡MUNDO DE LAS FRUTAS CONFITADAS!

Elaboració de fruita confitada i cuina d’aprofitament

Panellets la recepta tradicional

RECEPTA DE Panellets

PER FER 1.5 KG DE PANELLETS
Es posen a bullir les patates amb la pell, després es treu la pell i es barreja l’ametlla en pols, les patates, el sucre i els 2 ous, ( si voleu podeu deixar reposar una estona la barreja de tot plegat).
Després feu les formes amb la barreja, els pinyons o les ametlles trencades, ( va bé per enganxar els pinyons una mica de clara d’ou o ou batut), quan acabeu si voleu els podeu pintar amb el rovell de l’ou.
Es posen uns deu minuts al forn amb aire fort ( uns 180º ), vigilant que no es cremin. els treieu del forn i els deixeu reposar.
Millor si els feu un dia o dos abans de menjar-los.
Que us vagi de gust!.
Ingredients :
700 grams d’ametlles en pols
1/2kg. de sucre
2 patates petites
2 ous sencers
uns 700 grams de Pinyons o Ametlles trencades, o la meitat de cada, (a gust del consumidor)
.

Preparació:
Bullir la patata amb pell. Escórrer i fer un puré molt espès. Deixar referendar.
Amb l’ametlla, el sucre, la patata i l’ou fer una pasta que quedi lligada. tot treballant-la amb les mans.
Fer les formes de les boles.
Els de pinyó : posar rovell d’ou als pinyons i passar la bola pel damunt.
Els de coco : treure una part de pasta i pastar el coco.
Els de cafè : igual però amb Nescafé
Els d’ametlla : fem igual que esl de pinyó però en forma de lluna.

Tenir el forn molt calent i posar els panellets 5 o 10 minuts , vigilant que no es cremin.

Ingredients :
500 grams d’ametlles en pols
400 grams. de sucre
200 grams. de patata
1 rovell dou
llimona.
> Per fer altres tipus de panellets (Recepta ametlles Rius de Manresa)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s