MONGETA DEL GANXET

judia aMONGETA DEL GANXETGANCHET

HISTÒRIA DE LA “moncheta de ganxet”
L’origen de les mongetes és encara incert per als estudiosos de la matèria. Segons diferents estudis, alguns pobles indígenes del continent americà ja eren bons consumidors. Sembla que un dels primers vegetals que els humans van aprendre a conrear va ser aquest llegum.

Es van expandir per tot Europa durant el segle XVIII, alhora que eren un producte imprescindible a les llars més humils. La facilitat amb què es poden conservar i emmagatzemar un cop seques les van convertir en una font de proteïnes indispensables en moltes èpoques de la història. És a la fi del segle XVII i principis del segle XVIII quan comença a ser rellevant, mentre que el seu cultiu es consolida durant els segles XVIII i XIX.

Quan la varietat de ganxet, es desconeix quan va ser introduïda a Catalunya, però es pensa que va entrar per Tarragona com a resultat de l’intercanvi comercial amb Amèrica Central i del Sud, durant els segles XVIII i XIX, i es difon a partir del litoral del Maresme. Apareix citada en la literatura per primera vegada a finals del segle XIX, on es parlava d’aquest llegum conreat a Castellar del Vallès amb el nom de filaire, el sinònim antic de ganxet.

Posteriorment, al començament del segle XX, va aparèixer per primera vegada amb el nom de ganxet, en el llibre de cuina de F. Agulló, el 1933. No obstant això, el nom de mongeta filaire es conserva en algunes localitats.

Molt arrelada sempre a les comarques del Vallès, en els seus inicis la mongeta del ganxet era consumida exclusivament com a menjar de camp, amb botifarra o col, però des de la producció s’ha vist estimulada, en ser objecte de diferents estudis i porjectes de millora, es ha anat evolucionant en el seu potencial culinari, pel que ha esdevingut un acompanyant magnífic del bacallà, les cloïsses i els calamars o els bolets. Les receptes elaborades amb mongetes han anat incorporant a les propostes dels restaurants més prestigiosos de la zona i de la resta de Catalunya.

I és que les nostres mongetes són delicioses simplement bullides i amanides amb una mica d’oli d’oliva, o bé d’una manera més elaborada, com a ingredient de nombrosos plats tradicionals (botifarra amb seques, mongetes refregides amb cansalada, empedrat de mongetes amb bacallà, etc. …).

ollaJudías de gancho saliendo de la olla
( para 2 personas )

– 1/2 kg de mongetes del ganxet
– 2 ossos de pernil
– 1 tall de cansalada (600 g)
– 2 fulles de llorer
– 1 ceba petita
– 4 claus d’olor
– 1 pastanaga
– 1 porro
– 1 cap d’alls
– tàperes
– 1 piparra


1. En primer lloc, remullem les mongetes. Hem de posar quatre vegades el seu volum d’aigua per remullar-les. Durant l’estiu, les mongetes del ganxet han d’estar en remull durant 9 hores. A l’hivern, les tindrem 12 hores, i posarem la primera aigua de remull calent.

2. Canviem l’aigua de les mongetes. L’aigua on han estat en remull no és bona. Les colem.

3. Posem en una olla al foc aigua freda i aboquem les mongetes.

4. Afegim força sal i els fem bullir a foc molt lent. Si ho fem així, garantirem que la pellofa no es separi de la jueva.

5. Afegim els ossos de pernil que no són rancis (no són secs). Afegim també el tros de cansalada sencer.

6. Ara posem els matisos aromàtics vegetals: el cap d’all sencera amb la base tallada, deixant al descobert tots els grans, la pastanaga i la ceba amb els claus d’olor. Posem també les fulles de llorer. Fem una creu al porro, amb dos talls, perquè hi hagi més fulles que puguin estar en contacte amb el brou i, per tant, es pugui aromatitzar més. També l’hi afegim. Recordeu que no ha de parar de bullir durant tota la cocció.

7. Un cop tinguem fetes les mongetes, les separem de la cansalada i les verdures. Apartem una part de les mongetes que tenim en remull amb el suc.

8. Posem una paella al foc, que vaja, que s’escalfi una miqueta. Hi tirem una mica d’oli.

9. Fem fregir, en aquesta paella, dos trossos de cansalada.

10. Quan la cansalada estigui ben daurada, baixem una mica el foc i tirem unes quantes tàperes.

11. Tallem una piparra molt petita, i ho afegim.

12. Quan les tàperes hagin fet alguna cosa, apartem la paella del foc i afegim les mongetes que hem separat, amb el suc. L’aigua s’anirà evaporant. Deixem que es vagi fent de nou, a foc molt lent.

13. Ho deixem coure a foc lent fins que la reducció de l’aigua estigui en el punt que ens agradi. El plat ja estarà, només ens quedarà emplatar “les mongetes sortint de l’olla”.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

 

La mongeta del ganxet conreada dins de la zona geogràfica de la DOP té unes característiques organolèptiques úniques. El seu sabor és suau, la gran cremositat i la poca percepció de la pell, li confereixen unes qualitats úniques. Digne de ser reconeguda per alguns gastrònoms com la millor mongeta del món!

castell

A Can Casamada produeixen les mongetes del ganxet des de 1988. Van ser els introductors des Sistemes de tutor en xarxa. Durant molts anys ham posat els seus camps a disposició de la universitat per fer estudis de camp sobre la mongeta del ganxet.

Des de 1993 les envasam en sacs de roba d’1, 2 i 5 Kg. I la seva corresponent etiqueta donen recomanacions de cocció.
Produeixen i envasen sota el control del Consell Regulador de la DOP de la Mongeta del Ganxet.

mongeta del Ganxet DOP

Pagesos i ‘entitats Agràries demanen la dissolució de la DOP de la mongeta del Ganxet

L’any 2006 es va crear la Denominació d’Origen Protegida mongeta del Ganxet, amb la intenció de limitar el seu cultiu al Vallès Oriental, al Vallès Occidental i a alguns municipis del Maresme i de la Selva.

Des del primer any de funcionament de la DOP es van subministrar llavors de la varietat Montcau, una varietat on el titular dels seus drets és la fundació privada Miquel Agustí, obligant el seu cultiu als productors de mongeta per a poder complir els requisits del plec tècnic de condicions de la pròpia DOP Ganxet, trobant-se amb la paradoxa de voler fer mongeta del Ganxet amb una varietat protegida que tot i ser del tipus Ganxet no es diu mongeta del Ganxet.

La mongeta de ganxet és una varietat local produïda i seleccionada pels agricultors i agricultores des de fa més de 150 anys, inscrita com a varietat de domini públic. Per tant, el seu ús és col·lectiu i no té cap restricció.

Per això diversos pagesos i la Xarxa Catalana de Graners, amb entitats conservacionistes adherides com la Panotxa, d’aquí del Vallès Central, manifesten que segons la llei de llavors vigent, qualsevol persona o entitat jurídica han pogut, poden i podran comercialitzar lliurement la varietat Ganxet formin part o no de la DOP Ganxet i que qualsevol pagès pot guardar-se la llavor any rere any de la varietat Ganxet (i de qualsevol altre de domini públic).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s