Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia.

dsc03352Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars.

Per dijous llarder botifarra menjaré

Dijous gras, dijous llarder, “dia de l’ou i el porc”, “dia de la truita”… Sigui quin sigui el nom que li posem, el cas és que avui donem la benvinguda al Carnaval i ho fem amb la gastronomia com a protagonista principal.
Els àpats amb la família, a la feina o a l’escola estaran marcats per la botifarra d’ou, les truites i la tradicional coca de llardons. Sembla que antigament eren els més petits de la casa qui anava per les cases fent recollida d’ous, per després elaborar les famoses i variades truites. Avui, moltes escoles i grups d’amics ho celebren amb el més modern “pongo”: “yo pongo las patatas”, “yo pongo la tortilla”, “yo pongo la bebida”… En qualsevol cas, i sigui quina sigui la vostra comanda, l’important és compartir el menjar i una bona estona amb les persones que estimeu!
La botifarra d’ou s’elabora amb cansalada i parts del cap del porc bullides prèviament. Un cop triturades, es barregen amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada.Exteriormente presenta un color groc, tot i que s’enfosqueix mentre s’asseca.
Els llardons, es fan compactant i després fregint els trossets de porc que queden després d’haver extret el greix, de manera que queden en forma de laminetes daurades i cruixents.

Carnaval de Barcelona

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Així doncs, podem descriure el carnaval com una seqüència de diades que abasta tota una setmana. Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars. El divendres de carnaval és el dia natural de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que a Barcelona es fa el cap de setmana. El dissabte a la ciutat es fan les rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda. El actes es reprenen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i els darrers berenars populars.

El carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participatiu. Com que no hi ha carnaval sense esbojarrament, la festa porta implícit un grau de transgressió i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Del calendari de festes dels barris de Barcelona, el carnaval és una de les que gaudeix de més implicació de la gent.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l’època romana, concretament de les festes d’inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l’edat mitjana el cristianisme canvia el sentit d’adoració als déus clàssics per un període de saraus i desordre abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l’època de l’abstinència i el sacrifici, el carnaval esdevé una representació de la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar arrauxadament. En el cus de la història, el poder ha fet intents d’eliminar aquesta festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.

Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.

 

Ous Escalfat amb Saltejat de verdures

DSC02882Ous Escalfat amb Saltejat de verdures

En una olla posem aigua amb vinagre (unes gotes) i quan comenci a bullir, baixem el foc. Afegim els ous d’un en un i els deixem coure entre 1 a 2 minuts

Saltejat de verdures

INGREDIENTS per 2-3 persones (depèn de la ració que poseu)
  • 1 auberginia
  • 1 ceba
  • 1 pebrot vermell
  • 2 dents d’all
  • 1 gotet cava
  • oli, sal, julibert
PREPARACIÓ:
Netegem i pelem totes les verdures.

Tallem la verdura a daus (la ceba la fem una mica més prima perquè tingui temps de coure’s).

Posem la verdura en una paella amb una mica d’oli, li afegim sal, pebre . La fem saltajar a foc viu uns 10 minuts. Un moment abans d’acabar i afegim julibert. Ho retirem del foc.

Tot seguit els afegim a la verdura i els ous, i ja podem anar a taula.

Bon profit!!!

Samfaina amb Ou Escalfat

DSC01688Samfaina amb Ou Escalfat

En una olla Posem aigua amb vinagre (unes gotes) i Quan comenci a bullir, baixem el foc. Afegim a els ous d’1 en un i a els Deixem coure entre 1 a 2 minuts

Ingredients (4 comensals):

4 ous
2 carbassons
2 cebes
2 albergínies
6 tomàquets
1 pebrot verd
1 pebrot vermell

Elaboració:
1. Tallem els verdures en brunoise.
2. Les escalfem en una paella amb oli d’oliva, pebre vermell, pebre verd i sal.
3. Les coem a foc mitjà durante uns 45 minuts aproximadament.
4. En una olla Posem aigua amb vinagre (unes gotes) i Quan comenci a bullir, baixem el foc.
5. Afegim a els ous d’1 en un i a els Deixem coure entre 1 i 2 minuts.

Truita de carbassó

DSC00771Truita de carbassó

3 carbassons
2 grans d’all
6 ous
sal
pebre negre
oli d’oliva verge extra

Preparació:

Peleu i piqueu els grans d’all. Renteu els carbassons i talleu-los a quadrats.

En una paella amb oli d’oliva, salteu els carbassons amb l’all picat, salpebreu-ho i reserveu-ho.
Bateu lleugerament els ous amb un polsim de sal i pebre, afegiu-hi el saltat de carbassó i barregeu-ho.

Escalfeu una paella individual amb oli d’oliva i afegiu-hi una quarta part de la preparació anterior. Cuineu-ho uns minuts i gireu la truita, cuineu-ho 2 min més i repetiu l’operació tres vegades.

Truita a la jardinera

DSC00360Truita a la jardinera

  • carbassó.
  • pebrot vermell.
  • pebrot verd petit.
  • ceba tendra.
  • albergínia.
  • carxofa.
  • patata.
  • ous.
  • Oli verge d’oliva, sal.

Farem a dauets les hortalisses.
En una paella, hi posarem un bon raig d’oli, i hi anirem fregint els dauets, amb una mica de sal.
Posarem en un bol els ous i una mica de sal, ho batrem i hi afegirem els ingredients ja cuits. Ho remenarem tot ben bé, i ho abocarem novament a la paella, a foc lent, esperant que es vagi cuallant tot plegat.
Ho girarem de l’altra banda, quan veiem que està enrossit l’ou.

TRUITA D’ALBERGÍNIES I TONYINA.

DSC00313TRUITA D’ALBERGÍNIES I TONYINA.

albergínies escalivada
tonyina en oli d’oliva
ous frescos
ceba gran
pebrot vermell
Oli d’oliva
sal

Pelem i piquem a quadrets la ceba i el pebrot vermell, les posem a sofregir en una paella àmplia de fons gruixut amb abundant oli calent i deixem que es facin a foc lent fins que estiguin ben pochadas, afegim la tonyina i la albergínia (abans es ha escalivat al forn).
Casquem els ous en un bol amb una mica de sal i batem molt bé, afegim les albergínies, la ceba, el pebrot i la tonyina.
Posem al foc una paella antiadherent amb una mica d’oli d’oliva i esperem fins que fumegi, en aquest moment tirem el batut d’ous i verdura i deixem uns segons perquè faci una crosta cruixent, movent la paella en cercles perquè no s’enganxi al fons i passant la escumadora pel tall de la truita perquè no quedin “puntes” i es vagi arrodonint.
Passats uns 30 segons, donem la volta a la truita amb ajuda d’un plat per quallar-per l’altre costat i seguim passant la escumadora per la vora perquè se segelli pel lateral i quedi completament arrodonida.
Finalment bolquem la truita sobre un plat i servim abans que es refredi.

¡BON PROFIT!

Truita d’espàrrecs

DSC00089Truita d’espàrrecs

    ous
grans d’all
ceba
manat d’espàrrecs

 Comencem per rentar bé els espàrrecs.
Amb les mans anem partint a trossos petits els espàrrecs. Rebutjarem la part final més dura dels espàrrecs, la que no puguem partir amb les mans).
Piquem la ceba i els alls.
En una paella amb oli calent, posem la ceba, els alls i els espàrrecs picats, assaonem i els saltegem.
Durant uns 5 minuts saltegem bé perquè ens quedin tendres.
En un bol batem els ous i assaonem.
Quan tinguem ben saltats la ceba, els alls i el espàrrecs, el posem en un escorredor per eliminar l’oli.
Aboquem el contingut de la paella escorregut en l’ou batut i remenem bé.
En una paella amb una mica d’oli, incorporem el contingut del bol i deixem coure bé la truita per un costat.
Passats uns minuts donem la volta i deixem coure per l’altre costat. Cuinem a foc mitjà perquè no se’ns cremi la truita i passats uns minuts la tindrem ja a punt per menjar!