Pollastre rostit amb cítrics i herbes aromàtiques

dsc03421Pollastre rostit amb cítrics i herbes aromàtiques

ingredients

• un pollastre a trossos
• 4 grans d’all finament picats
• 1 ceba finament tallada en juliana
• suc llimona i taronja
• mig gotet dels de vi
• 1 ceba finament tallada en juliana
• 1/2 culleradeta de farigola
• 1/2 culleradeta d’herbes provençals
• Sal i pebre acabat de moldre

preparació
1. Preescalfa el forn a 210 º
2. En un bol petit barreja el AOVE, all, sucre, sucs de llimona i taronja, pebre vermell, ceba en pols, la sal i el pebre.
3. En una font de forn col·loca el pollastre amb les pells cap amunt i aboca per sobre la barreja anterior donant unes voltes al pollastre perquè s’impregni bé per tot arreu.
4. Col·loca les rodanxes de llimona, taronja i la ceba per sobre, sota i al voltant del pollastre. Que estigui una mica per tot arreu perquè el pollastre agafi bé els aromes i sabors.
5. Empolvora amb les espècies (farigola i herbes provençals).
6. S’enforna sense tapar durant al voltant d’una hora.
7. Pots afegir herbes fresques picades en el moment de servir.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Pit de pollastre a la taronja i mel.

dsc03416Pit de pollastre a la taronja i mel.

Ingredients (4 porcions):

4 pits de pollastre,

4 patates,

1 ceba,

2 taronges,

2 cullerades soperes de mel,

un got de vi blanc,

sal, pebre negre i oli d’oliva.

preparació:

1. Preescalfem el forn a 200 graus. Greixem amb oli el pit i salpebrem.
2. D’altra banda coem les patates 30 minuts en aigua cOn sal. Les pelem i tallem a làmines i la ceba fina. Col·loquem en el fons d’una font de forn.
3. Posem per sobre els pits, reguem amb el vi blanc i posem al forn durant 30 minuts o fins que el pit estigui ben daurada.
4. Esprimimos el suc de les dues taronges.
5. Barregem en un escalfador amb la mel mentre l’escalfem a foc baix.
6. Traiem els pits del forn cada 10 minuts per regar-les amb el suc / mel.
7. Quan hagi passat el temps, traiem del forn si les patates estan ben fetes i servim. Sinó deixem una mica més al forn.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Estofat de porc amb patates

dsc03394Estofat de porc amb patates

ingredients per 4 persones

.- 500 g de carn de porc a daus
.- 600 g de patates
.- una ceba
.- una pastanaga petita
.- 3 alls
.- una fulla de llorer
.- un tomàquet gran
.- una culleradeta de pebre vermell
.- un gotet de vi
.- una mica de sal

.per la picada:

unes fulles de julivert, 5 avellanes, 5 ametlles, un all petit

ELABORACIÓ:

Escalfarem l’oli en una cassola i sofregirem la carn. Després netejarem i picarem la ceba, l’all i la pebrot. Sofregirem la ceba i l’all. Quan tots els ingredients agafin un color daurat tirarem el pebre vermell, cal remoure una mica i afegir el gotet de vi ràpidament per evitar que el pebre se’ns cremi. Deixarem reduir una mica, posarem la fulla de llorer i el tomàquet ratllat, donar unes voltes fins que el sofregit agafi consistència. A continuació només caldrà cobrir amb un brou de verdures, pot ser de bric i quan comenci a bullir afegir les patates prèviament pelades i tallades, rectificar de sal, deixar bullir uns 20 o 25 minuts fins que les patates estiguin tendres. Per finalitzar cal fer una bona picada amb les avellanes, les ametlles, l’all i el julivert, afegir-ho tot a la cassola i barrejar-ho durant un parell de minuts, apartar del foc i ja estarà a punt per servir. Espero que us agradi, bon profit!

Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia.

dsc03352Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars.

Per dijous llarder botifarra menjaré

Dijous gras, dijous llarder, “dia de l’ou i el porc”, “dia de la truita”… Sigui quin sigui el nom que li posem, el cas és que avui donem la benvinguda al Carnaval i ho fem amb la gastronomia com a protagonista principal.
Els àpats amb la família, a la feina o a l’escola estaran marcats per la botifarra d’ou, les truites i la tradicional coca de llardons. Sembla que antigament eren els més petits de la casa qui anava per les cases fent recollida d’ous, per després elaborar les famoses i variades truites. Avui, moltes escoles i grups d’amics ho celebren amb el més modern “pongo”: “yo pongo las patatas”, “yo pongo la tortilla”, “yo pongo la bebida”… En qualsevol cas, i sigui quina sigui la vostra comanda, l’important és compartir el menjar i una bona estona amb les persones que estimeu!
La botifarra d’ou s’elabora amb cansalada i parts del cap del porc bullides prèviament. Un cop triturades, es barregen amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada.Exteriormente presenta un color groc, tot i que s’enfosqueix mentre s’asseca.
Els llardons, es fan compactant i després fregint els trossets de porc que queden després d’haver extret el greix, de manera que queden en forma de laminetes daurades i cruixents.

Carnaval de Barcelona

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Així doncs, podem descriure el carnaval com una seqüència de diades que abasta tota una setmana. Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars. El divendres de carnaval és el dia natural de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que a Barcelona es fa el cap de setmana. El dissabte a la ciutat es fan les rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda. El actes es reprenen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i els darrers berenars populars.

El carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participatiu. Com que no hi ha carnaval sense esbojarrament, la festa porta implícit un grau de transgressió i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Del calendari de festes dels barris de Barcelona, el carnaval és una de les que gaudeix de més implicació de la gent.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l’època romana, concretament de les festes d’inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l’edat mitjana el cristianisme canvia el sentit d’adoració als déus clàssics per un període de saraus i desordre abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l’època de l’abstinència i el sacrifici, el carnaval esdevé una representació de la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar arrauxadament. En el cus de la història, el poder ha fet intents d’eliminar aquesta festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.

Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.

 

Macarrons amb salsitxa i tomàquet

dsc03269Macarrons amb salsitxa i tomàquet

Ingredients 4 racions
1kg Macarrons
6 salsitxes blanques
1 pot Tomàquet fregit
1 pastilla d’Avecrem (per bullir la pasta, sinó un os de pernil)
1 pessic Bitxo
1 grapat Formatge ratllat
Oli d’oliva
orenga
sal


passos:
Posar la pasta a bullir amb la pastilla d’avecrem o caldo de pollastre, sal i oli, els minuts que posi en el paquet.
Mentre la pasta està al foc posem l’oli a la paella i afegim una miqueta de bitxo. Quan està un parell de minuts, afegim les salsitxes tallades a trossets.
Anem movent les salsitxes fins que estiguin fetes (i la pasta perquè no s’enganxi ni res). Afegim el tomàquet, l’orenga i un pessic de sal a la paella.
Escórrer la pasta i tornar a l’olla. Barrejar el tomàquet i tenir-lo uns 5 minuts a foc mitjà que agafi tot bé de gust.
Barreja les dues coses a l’olla.
Afegiu-hi el formatge i remenar bé. Servir i riquíssims.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Mandonguilles amb tomàquet

dsc02913Mandonguilles amb tomàquet

-4 alls
-1 ceba
-1/2 Pebrot vermell
-1/2 Kg de tomàquet natural
-sal
-500 Gr de carn picada mixta (vedella i porc)
-1huevo
-pa ratllat
– Una mica d’oli hojiblanca

Preparem un refregit amb els alls pelats, la ceba i els pebrots, un cop agafin color afegim el tomàquet triturat i deixem que es faci bé.
Mentre es fa el sofregit preparem la mandonguilles per a això barregem la carn picada amb 1 ou batut, sal i unes cullerades de pa ratllat i anem donant forma de pilotes no molt grans.
Ara posem un fil d’oli a la safata del forn i l’estenem bé amb la mà. Preparem un plat amb farina i anem agafant porcions de carn amb una forquilla o cullera i fent una bola la arrebossem lleugerament traient l’excés i les anem posant a la safata. Quan tinguem totes les fiquem al forn a 200 º uns quinze o vint minuts depenent del grans que siguin, però no gaire més o es resecarán. Les podem donar la volta a mitja cocció. Quan tinguem la salsa llista i estiguin les mandonguilles les aboquem amb el seu suc a la salsa i ho deixem coure tot a foc lent cinc minuts.
En aquesta ocasió les he acompanyat amb una patata rostida.
En primer lloc pelem les patates i les trossegem a daus grans. Cal Renta bé per eliminar l’excés de midó i posa-les en una olla coberta d’aigua. Posar una mica de sal i deixar coure durant uns 10 minuts fins que estan tendres. Tot seguit s’escorren bé i deixem que es refredin a temperatura ambient durant uns 5 minuts.
Seguidament posem les patates en una font per forn i estenc bé. Rega amb oli d’oliva verge extra per sobre i salpebrem al gust. la posem al forn prèviament escalfat a uns 190 graus durant una mitja hora més o menys.

 

Conill amb alls i tomàquet al forn

dsc02914Conill amb alls i tomàquet al forn

 1 conill a trossos
3 patates grans
5 grans d’all
1/2 got d’oli
1 got de vi blanc
1 got de tomàquet triturat natural
julivert picat
sal i pebre


1.- Barrejar en un bol l’oli amb el vi, el tomàquet fregit, els alls picats, el julivert i una mica de sal.
2.-salpebrar el conill trossejat i pelar i tallar les patates a quadres. Posar-ho tot en una safata de forn
3.- Regar el conill i les patates amb tota la barreja anterior i remoure bé perquè s’impregni bé
4.- enfornar uns 30 min a 180º.


¡¡¡ BON PROFIT !!!