La cocción en el microondas

La cocción en el microondas

Hoy quiero daros algunos trucos y consejos para que podáis dar más uso a un electrodoméstico que en la mayoría de las casas solamente se utiliza para calentar la leche del desayuno o para recalentar los platos que se han quedado fríos. Con estos nueve consejos para usar más tu horno microondas, es posible que a partir de ahora utilices más a menudo este práctico aparato.

arroz sanfaina preparaciòn en microondas

cocina tradicional y creativa para preparar en el microondas y el punto final hacer en la paella

La cocción en el microondas tiene muchas ventajas ya que en este aparato se simplifican los procesos y se acortan los tiempos de preparación. Cuando se utilizan los envases adecuados, el micro realiza una cocción “al vapor” de modo similar a los papillotes. Además de su rapidez y limpieza, es un método de cocina muy seguro ya que no se utilizan fuegos ni se nos puede olvidar encendido, como los fuegos de otros métodos de cocina.

Nueve consejos para usar más tu horno microondas

1. Conoce bien tu microondas. Haz pruebas hasta dominar los tiempos de modo intuitivo

Siempre que voy a casa de mi madre, me ofrece un café con leche y al calentar la leche, siempre me queda demasiado caliente, aunque uso los mismos tiempos que en mi casa. Y es que cada microondas es un mundo. La potencia no es igual, la marca es distinta y probablemente el material de mis tazas y las suyas no es el mismo. Por eso insisto en que lo mejor es experimentar y tener un buen ojo para calcular los tiempos y potencias. Al principio, haremos pruebas y tendremos que ir alargando o acortando los tiempos de cocción, hasta tener una buena idea aproximada de los tiempos y potencias necesarias.

2. Utiliza siempre recipientes y envases adecuados para el microondas

No todos los materiales de menaje son aptos para la cocción en el microondas. Algunos materiales contienen metales que producen un rebote de las ondas y se recalientan o echan chispas dentro del horno. Hoy en día es muy fácil encontrar todo tipo de accesorios para cocer pasta o arroz, cocinar en estuches de vapor carnes y pescados o envases especiales para cocer huevos.

Merece la pena adquirir solamente los que tengan un uso más frecuente porque serán los únicos que usarás. Yo tengo cacerolas de silicona para cocer arroz, estuches de silicona para cocer carnes o pescados al vapor y un estuche grande para asar pollos o piezas de carne.

Además, los productos de Pyrex o de vidrio apto para microondas son también muy buenos para cocinar o recalentar. Necesitarás una fuente, una cazuela profunda de vidrio, algunos contenedores pequeños y vasos para hacer flanes o postres en tamaño individual.

3. Los alimentos que vayas a usar para sofritos, rellenos o posterior triturado se hacen antes si los cortas en porciones pequeñas.

Parte siempre los alimentos en porciones menudas porque cuanto más pequeña es la comida, menos tiempo necesita para su cocción. Además, evita poner los alimentos en el centro del plato giratorio, es mejor si los repartes por toda la superficie, lo cual también acortará el tiempo de cocción con el consiguiente ahorro energético y de tiempo en la cocina.

4. Cuando cocines en el microondas, deja tiempo para que la comida repose antes de servirla

Los alimentos tras su paso por el microondas pueden seguir cocinándose durante uno o dos minutos más, incluso al sacarlos a temperatura ambiente. Gracias a eso podemos reducir los tiempos de cocción y dejar que carnes y pescados por ejemplo, se terminen de cocinar durante el reposo. Además así evitas el riesgo de encontrar zonas menos cocinadas o de quemarte si se cocinó de más.

5. Los pescados quedan de lujo al cocinarse en el microondas

Aunque no tengas estuches especiales para pescado, basta poner un filete o lomo de pescado en un plato, sazonarlo y barnizarlo con un poco de aceite de oliva y cubrirlo con un film de cocina. Hacemos un agujerito o dos para que el vapor pueda tener salida pinchando con un cuchillo y lo cocinamos dos minutos a potencia media. (Adaptar los tiempos al tamaño del pescado y a la potencia de vuestro equipo) En todo caso, quedará perfecto en muy poco tiempo.

6. Cocina pollo en el microondas

Si quieres cocinar pollo, el microondas es perfecto por su rapidez y porque si lo haces bien, queda muy similar al pollo asado en horno tradicional. Para ello, necesitarás que tu microondas tenga funcion microondas+grill. Puedes utilizar esta tabla de tiempos como referencia, aunque como siempre digo, tienes que adaptarla a tus propios tiempos dependiendo de cómo sea tu horno microondas.

Un pollo entero tarda en asarse entre 15 y 18 minutos. Abre el microondas a mitad de la cocción y dale la vuelta para que el pollo se cocine por ambos lados de forma homogénea. Antes de cocinarlo, puedes barnizar el pollo con un mejunje hecho con miel, pimentón, salsa soja, y algunas hierbas aromáticas, para que quede más sabroso.

Si el pollo está partido en presas (pechugas, muslos, contramuslos y alas) los tiempos se reducirán entre 5 y 6 minutos. Utiliza siempre recipientes de vidrio o silicona que tengan tapa que además de ser más limpios, ayudarán a conservar la humedad del pollo, quedando muy jugoso. Al finalizar, puedes quitar la tapa o abrir el estuche para que la carne también se dore.

7. Primero descongelar y luego cocinar

Todos los hornos microondas tienen una función de descongelar, una tarea que acelera el descongelado a temperatura ambiente, pero que se hacer despacio y a baja potencia. Sin embargo, muchas personas meten el alimento congelado en el microondas y lo ponen a potencia máxima para cocinar directamente el alimento congelado, de forma que éste pase del congelador a la mesa, lo cual es un error.

Lo ideal es hacerlo en dos tiempos, es decir, primero usamos el microondas a baja potencia para descongelar los alimentos, -dándoles la vuelta a mitad del proceso-, y después usaremos el microondas para cocinar el producto como si fuera fresco, o lo llevaremos a la cocina para freír, etc en caso de que solo quisieramos descongelar.

8. Utiliza también el microondas para desinfectar estropajos y balletas

Uno de los usos que más me gusta del microondas es su capacidad de eliminar las bacterias de los estropajos, balletas y paños de cocina. No hace falta añadir lejía o detergente lavavajillas. Basta con meter los trapos y estropajos aclarados y dejarlos a máxima potencia durante 4 minutos. La alta temperatura mata las bacterias y nos deja más tranquilos.

9. Algunas ideas y recetas para cocinar en el microondas

Por si os apetece ver algunas de sus posibilidades, aquí os dejo algunas recetas que hemos cocinado en el microondas en Directo al Paladar:

Con todas estas ideas, trucos y consejos, espero que vuestro microondas sea a partir de ahora un electrodoméstico de los que utilicéis más a menudo, y no solo para calentar el desayuno.

Anuncios

El papillote, cocina sana y muy fácil

El papillote, cocina sana y muy fácil

Esta técnica culinaria respeta el valor nutritivo original del alimento, además de contribuir a la creación de platos jugosos, sabrosos y aromáticos.

El papillote es una técnica culinaria sencilla, rápida y muy respetuosa con el valor nutricional de los alimentos. Estos se empaquetan en papel de estraza o similar y se cuecen en su propio jugo en el horno a una temperatura media, previo calentamiento, y durante pocos minutos. Esta curiosa forma de cocinar recurre a las técnicas del horneado, el braseado y la cocción al vapor, una combinación idónea cuyo resultado es la obtención de recetas aptas para dietas bajas en calorías y grasas. Además, se resalta el sabor natural de los ingredientes, se potencian los aromas y el resultado final es un plato sabroso y jugoso. A continuación se detalla en este artículo cómo cocinar al papillote, qué papel utilizar para ello y qué alimentos son los más adecuados para hacer con esta técnica.

Cómo se cocina al papillote

Para elaborar un alimento en papillote, se coloca sobre el papel -recortado en forma rectangular- y se engrasa con un poco de aceite. A su lado se extienden las verduras, se sazona y se aromatiza con hierbas o especias. Si se opta por el papel de estraza, antes de cerrar el paquete se deben pintar los extremos del envoltorio con clara de huevo batida, que al coagular lo dejará sellado. Si el envoltorio no queda hermético, se escapan los jugos, el aroma y el calor.

Una vez preparados los paquetes, con espacio suficiente para que los alimentos queden sueltos en el interior, se introducen en el horno precalentado y se deja cocer a una temperatura de 180 ºC, entre 10 y 30 minutos en la mayoría de las preparaciones. La manera más simple de saber si la cocción está terminada es observar cuándo se hincha el papillote.

Los alimentos asados en papillote se cocinan en su propio jugo, de manera que es casi innecesario el aliño posterior. Las sales minerales que proporcionan el sabor al alimento se conservan en su totalidad, siempre que se consuma también el jugo de cocción. Como no se mete el alimento en agua y la temperatura que alcanza el interior es moderada, se pierde menos cantidad de vitaminas solubles en agua y sensibles al calor. Los ingredientes cocinados en papillote mantienen mejor la humedad, lo cual les confiere una textura más tierna y sabrosa que la de alimentos hervidos o asados. Los aromas también se conservan mejor que con otras técnicas, al quedar encerradas las partículas que los producen. Cuando se cuece al vapor y en tiempos cortos, los alimentos mantienen una textura “al dente”.

Qué papel elegir

El envoltorio más común empleado para embalar los alimentos es el papel de estraza, si bien pueden cocinarse empaquetados en hojas de lechuga, de col o de parra. El papel más recomendable es el papel de estraza, utilizado para embalar. El vegetal o sulfurizado no es conveniente debido al tratamiento químico al que se somete durante el proceso de fabricación. El papel de aluminio cuenta con la garantía de un cierre seguro, pero en contacto con condimentos y alimentos ácidos o especiados puede agujerear el paquete y formar sales de aluminio que intoxican el alimento. Otra posibilidad son las bolsas especiales para la cocción, fáciles de usar y que resisten las altas temperaturas.

Los alimentos apropiados para cocinar al papillote

En general, los alimentos que se emplean para la cocción en papillote son las verduras de sabor pronunciado como brécol, coliflor, setas o espárragos, aunque esta técnica admite todo tipo de vegetales. Los pescados, tanto blancos como azules, son junto con las hortalizas los alimentos más habituales entre las recetas de papillote, desde salmón, filetes de lenguado, merluza limpia de espinas y piel, trucha e, incluso, marisco como mejillones, vieiras, langostinos y bogavantes. Las carnes blancas fileteadas, troceadas o deshuesadas como el pollo, el pavo o el conejo, también resultan idóneas. Esta técnica es útil para cocinar frutas, siempre y cuando todas sean de igual o similar dureza y el tipo de corte empleado sea el mismo.

Los alimentos cocinados en papillote son más tiernos y sabrosos que los hervidos o asados

Al cocinar el papillote, los ingredientes deben tener el mismo punto de cocción, ya que si se introduce un pescado fino junto con una verdura muy dura, cuando el pescado esté cocinado, el vegetal todavía no lo estará. Como el papillote no se puede abrir y cerrar de nuevo, se ha de conseguir que todos sus ingredientes se cuezan al mismo tiempo. Para ello, se cortarán en trozos pequeños y del mismo tamaño.

Los cortes más habituales para las hortalizas son la juliana (en finas tiras), la media luna para las zanahorias y el corte en paisana para las judías verdes. Si los vegetales son muy tiernos y blandos, se pueden partir en trozos grandes. Los más duros se trocearán menudos o se escaldarán unos minutos antes. En el caso de alimentos muy jugosos, no será necesario añadir ningún líquido.

  •  Verduras. Cuando se cocinen verduras duras o fuertes de sabor, será apropiado que, antes de envolverlas, se les dé un hervor con agua hirviendo y sal durante unos dos minutos o saltearlas con un poco de aceite de oliva y sal. Así se consigue que estén semicocidas y se terminen de cocer en el horno. Son sugerencias las recetas de papillote de verduras, con ingredientes tan variados y coloridos como calabacín en rodajas, zanahorias en juliana, judías verdes, setas y espinacas, o con verduras de temporada, como la coliflor y la calabaza. En el tiempo de cada verdura se pueden emplear los papillotes como guarnición de platos de pescado, carnes o huevos, como la receta de calabacín y berenjena, de puerros en su propio jugo, la original de setas con jamón o la de alcachofas al limón.
  • Recetas de pescados. En 10 minutos están listas las siguientes recetas de pescados: una sencilla merluza, un salmón con gambas o con verduritas, mero con cebollitas, pescados de temporada como la caballa o verdel, suculentos lomos de dorada, salmonetes con setas, judías verdes y espárragos trigueros o una trucha con tomate.
  • Platos de frutas. Un punto de calor puede resultar el toque agradable para servir una deliciosa receta de frutas al papillote. Además, el calor favorece que parte del azúcar de las frutas caramelice, lo cual endulza más el plato. Las piezas sueltas, como la manzana, la pera o el melocotón, resultan sabrosas, al igual que si se preparan en forma de macedonia de frutas de temporada, como melocotones, fresas y manzanas.

Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia.

dsc03352Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars.

Per dijous llarder botifarra menjaré

Dijous gras, dijous llarder, “dia de l’ou i el porc”, “dia de la truita”… Sigui quin sigui el nom que li posem, el cas és que avui donem la benvinguda al Carnaval i ho fem amb la gastronomia com a protagonista principal.
Els àpats amb la família, a la feina o a l’escola estaran marcats per la botifarra d’ou, les truites i la tradicional coca de llardons. Sembla que antigament eren els més petits de la casa qui anava per les cases fent recollida d’ous, per després elaborar les famoses i variades truites. Avui, moltes escoles i grups d’amics ho celebren amb el més modern “pongo”: “yo pongo las patatas”, “yo pongo la tortilla”, “yo pongo la bebida”… En qualsevol cas, i sigui quina sigui la vostra comanda, l’important és compartir el menjar i una bona estona amb les persones que estimeu!
La botifarra d’ou s’elabora amb cansalada i parts del cap del porc bullides prèviament. Un cop triturades, es barregen amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada.Exteriormente presenta un color groc, tot i que s’enfosqueix mentre s’asseca.
Els llardons, es fan compactant i després fregint els trossets de porc que queden després d’haver extret el greix, de manera que queden en forma de laminetes daurades i cruixents.

Carnaval de Barcelona

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Així doncs, podem descriure el carnaval com una seqüència de diades que abasta tota una setmana. Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars. El divendres de carnaval és el dia natural de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que a Barcelona es fa el cap de setmana. El dissabte a la ciutat es fan les rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda. El actes es reprenen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i els darrers berenars populars.

El carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participatiu. Com que no hi ha carnaval sense esbojarrament, la festa porta implícit un grau de transgressió i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Del calendari de festes dels barris de Barcelona, el carnaval és una de les que gaudeix de més implicació de la gent.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l’època romana, concretament de les festes d’inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l’edat mitjana el cristianisme canvia el sentit d’adoració als déus clàssics per un període de saraus i desordre abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l’època de l’abstinència i el sacrifici, el carnaval esdevé una representació de la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar arrauxadament. En el cus de la història, el poder ha fet intents d’eliminar aquesta festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.

Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.

 

dieta sana i equilibrada.

DSC02474 Com elaborar la teva pròpia dieta sana i equilibrada.

Com elaborar la teva pròpia dieta sana i equilibrada.

Principis bàsics per elaborar una dieta equilibrada
Aquests són els conceptes fonamentals que has de tenir clars abans d’elaborar una dieta sana i equilibrada:
Què nutrients necessita el cos
De manera general, pel que fa als nutrients, és imprescindible que comprenguis que proteïnes, greixos, carbohidrats, vitamines i minerals són nutrients essencials tots ells que l’organisme necessita per sobreviure. I això de “sobreviure” inclou disposar de totes les eines per mantenir el nostre cos net, prim, saludable, fort i desintoxicat. Més avall t’indicarem en quins percentatges i com distribuir-los al llarg del dia. De moment, és important que comprenguis que tots són necessaris.
Proteïnes. Per obtenir proteïnes d’alt valor biològic és necessari, o bé consumir carn o peix, o bé combinar cereal (75%) + llegum (25%) + llavors i fruits secs. Total de proteïnes al dia: 10-15%.
Àcids grassos. Els més beneficiosos són els insaturats, que provenen dels olis vegetals premsats en fred, de les llavors i fruits secs i del peix. La carn conté nombroses greixos saturats i gairebé tots els productes processats contenen greixos trans, les més nocives i perilloses. Total de greixos al dia: 25-30%.
Carbohidrats. Els carbohidrats complexos són la font d’energia més eficient per a l’organisme i ha de ser el nutrient més abundant en una dieta equilibrada. Aquests carbohidrats complexos procedeixen dels cereals i els llegums, principalment. En menor grau, vegetals, verdures, llavors i fruits secs. Total de carbohidrats al dia: 55-65%.
Vitamines i minerals. Les principals fonts de vitamines i minerals són a la fruita i elements vegetals crus i frescos.

En quin moment introduir-los
Esmorzar, dinar i sopar. Hi ha una llei bàsica i molt senzilla: esmorzar abundant i ric en hidrats de carboni (flocs de cereals, vegetals, fruita, etc.), menjar moderada i proteica que inclogui aliments vegetals crus (amanides i cereal + llegum, carn o peix, o proteïna vegetal com el tofu), i sopar lleuger i calenta on predominin els hidrats de carboni i els vegetals calents (sopes, purés, cereals, verdures, etc.).
Picar entre hores. Una bona idea per picar entre hores són, d’una banda, la fruita seca o la fruita. Per una altra, també et suggerim que elaboris patés vegetals com l’hummus o el paté de xampinyons i tants altres … són deliciosos i nutritius.
Equilibri i variació d’aliments
No hi ha aliments miraculosos per si mateixos. Qualsevol excés o defecte provoca desequilibris. Ja que cada nutrient necessita diferents factors per al seu metabolisme, és millor que incloguis pocs aliments en cada àpat. El millor és que, en lloc d’incloure un munt d’aliments diferents, els vagis variant al llarg de la setmana i elaboris diferents receptes. D’aquesta manera, no només aconseguiràs facilitar la digestió, sinó que menjar et resultarà més entretingut i diferent cada dia.
Aliments frescos de temporada
No cal dir que tots aquells aliments que estiguin enllaunats, processats, empaquetats, etc … han perdut gran quantitat de nutrients (per no dir gairebé tots). Una bona manera d’assegurar-la riquesa nutricional de nombrosos aliments, és variar-seguint els patrons de la naturalesa, és a dir, consumint aliments frescos de temporada. Si encara no t’has plantejat tenir un hort ecològic urbà a casa teva, potser vagi sent el moment de fer-ho. Consulta la nostra Secció de Hort Urbà. En qualsevol cas, si decideixes començar a comprar ecològic, seguir els ritmes naturals no et costarà, ja que a les botigues de productes ecològics solen abundar els aliments de temporada.
els olis
Per descomptat, és essencial que consumeixis oli d’oliva verge extra com a element essencial per cuinar i amanir les amanides, tal com es ve fent en la tradicional dieta mediterrània. Aquest oli té excel·lents propietats cardiovasculars i és un dels que millor resisteix la calor. De manera ocasional, s’utilitza en amanides (crus) altres olis vegetals de primera pressió en fred com el de germen de blat, el de onagra el de sèsam, etc.
els condiments
Utilitza freqüentment plantes aromàtiques i medicinals en forma d’espècies per condimentar. Algunes de les més recomanades són l’all, farigola, romaní, cúrcuma, gingebre, orenga, comí, etc. També pots fer-les servir en infusions digestives com a postres en el dinar, o infusions tranquil·litzants com a postres en els sopars. I d’altra banda, t’aconsellem que exploris noves possibilitats portades de terres llunyanes per donar un sabor molt especial als teus plats (a més d’elements nutricionals) com per exemple, el gomasio, la salsa de soja, el miso, o l’chyawanprash ayurvèdic.

Adapta la dieta a les teves necessitats
La nostra opinió és que no hi ha dietes generalitzades per a tothom, perquè cada persona és un món i no li senten bé les mateixes coses. Per això, encara que els principis que t’oferirem poden servir de pauta general, hem de adequar-los als gustos, estil de vida o particularitats individuals de cada persona. Per exemple, no és el mateix una dieta per a esportistes, que una dieta infantil, dieta per a l’embaràs, dieta per aprimar-se, dieta per a la diabetis, dieta per al colesterol, dieta per a gent gran, dieta vegetariana, etc.
aliments imprescindibles
El que segueix a continuació són una sèrie d’aliments que convé incloure en la dieta de manera regular i abundant per assegurar-nos salut:
    
vegetals crus
En tota dieta equilibrada ha d’haver una part de vegetals crus. Els aliments són més digestius quan estan una mica cuinats, però són molt més nutritius crus. No tinguis por, no passa res per menjar-los crus (renteu-los bé). Segurament t’emportaràs una grata sorpresa quan descobreixis el seu sabor i textura en cru (prova a menjar cru el bròquil, la col, els carbassons, etc … Estan boníssims!) A les amanides convé incloure un element amarg com l’escarola per afavorir la secreció biliar i un element antioxidant com el bròquil o la llombarda. Alguns dels vegetals més recomanats són endívies, escarola, pastanaga, api, col llombarda, pebrots, all, ceba i, per descomptat, el bròquil o bròquil. Et proposem aquesta amanida antioxidant de fruits vermells.
verdures cuites
Els vegetals cuinats (millor al vapor, poc fets i a foc lent) ofereixen una bona aportació de nutrients i afavoreixen la digestió de qualsevol nutrient. Inclou habitualment verdures com a primer plat en el menjar o en el sopar.
Cereal (arròs integral, quinoa i blat sarraí)
L’arròs integral és sens dubte el rei dels cereals i la base d’una alimentació saludable i equilibrada. Els cereals (combinats amb llegums, com llenties, azukis o cigrons en un proporció de 2 de cereal per 1 de llegum), haurien de conformar el gruix de la dieta (almenys quatre dies a la setmana). Millor encara si en els guisats de cereal amb llegum incloem verdures i vegetals crus o poc fets al vapor. Et proposem la nostra recepta d’amanida d’arròs amb azukis.
Aliments que convé prendre amb moderació
Aquests són alguns aliments molt saludables però que convé prendre amb moderació:
        
ous ecològics
Dues o tres vegades a la setmana podem menjar ous de procedència ecològica. La millor manera de consumir-los és passats per aigua o escaldats en els plats de cereals o verdures.
        
Peix a la planxa
Dues vegades a la setmana convé prendre peix ecològic, al migdia i combinat amb vegetals abundants (amanida o verdures).
  
carn ecològica
Un cop a la setmana podem incorporar a la dieta carn però, això sí, criada de forma ecològica, és a dir, amb pinsos naturals i l’aire lliure. Igual que el peix i els ous, convé prendre-ho al migdia i combinat amb amanida o verdures, i molt poc feta a foc lent.
        
cereals
A més dels cereals anteriorment esmentats, podem incorporar a la dieta ocasionalment cereals com la civada i el mill. Millor combinats amb llegum (2 parts de cereal per 1 de llegum) i amb verdures en amanida o al vapor.
  
llegums
Com ja hem vist abans, el llegum és un plat exquisit que convé introduir en la dieta dues o tres vegades a la setmana combinades amb cereal a les proporcions esmentades. Les més saludables: llenties, azukis i cigrons i, com sempre, amb verdures i vegetals crus en amanida o al vapor. A causa de la controvèrsia sorgida amb la soja, si la vas a consumir, millor amb moderació.
fruita fresca
Així com amb els vegetals no hi ha problema, ja que contenen major abundància de carbohidrats complexos (sucres polisacàrids), la fruita conté una gran quantitat de sucres simples que augmenten els nivells de glucosa en sang. Per això, encara que la fruita fresca és una excel·lent opció nutricional, hem de prendre amb més moderació que un altre tipus de vegetals. Procura no barrejar les fruites (àcides amb àcides i dolces amb dolços) i recorda que el millor moment de consumir fruita és al matí o entre hores, és a dir, sense barrejar-la amb un altre tipus d’aliments. El pitjor moment: com a postres, excepte la poma cuita.
     
fruits secs
Alguns fruits secs i llavors són font de nombrosos nutrients imprescindibles (posseeixen gran riquesa de vitamines, àcids grassos essencials i minerals), per això és recomanable introduir-los en la dieta de manera regular però amb moderació, particularment les persones que no tenen desgast físic i porten una vida sedentària. Per contra, els que fan esport i pateixen més desgast físic poden consumir majors

Aliments a evitar
        
Carn i peix industrial
Els aliments animals industrials (incloent-hi els embotits, carns, marisc, vísceres, ous, etc.) contenen nombrosos additius químics que modifiquen el seu sabor, caducitat i aspecte, contenen hormones i antibiòtics amb els quals es tracta els animals, els quals han estat tractats amb processos industrials res ètics. Per totes aquestes raons, millor evitar-los en la mesura del possible.
Llet de vaca
Cada vegada són més veus les que s’alcen en contra del consum regular de llet de vaca pels seus molts perjudicis en l’organisme humà (especialment la llet tractada industrialment). Quan parlem de llet, parlem també de tots els seus derivats, especialment els formatges curats.
        
aliments processats
En aquesta categoria incloem la gran majoria de productes que trobem als supermercats convencionals, és a dir, qualsevol producte processat que contingui additius i conservants, que hagi perdut els seus elements vitals, que hagi estat manipulat o reconvertit des de la seva forma originària i natural.
aliments refinats
En aquesta categoria s’inclouen sal blanca, sucre refinat, cereals refinats, edulcorants artificials, etc. Tots aquests aliments, igual que qualsevol producte processat, han estat privats de les seves característiques biològiques essencials de manera que no nodreixen i sí intoxiquen l’organisme. Utilitza sal marina sense refinar i els millors edulcorants naturals i, tot i així, restringeix el seu ús al màxim.
El blat i el blat de moro
A més del problema amb els transgènics, són moltes les veus professionals que relacionen nombroses malalties amb el consum d’aquests cereals (especialment amb els mètodes industrials d’avui dia). El DR. Signalet, així com els seus predecessors Kousmine, Burger i Fradin, assenyalen les transformacions genètiques que han patit aquests cereals amb el pas dels anys i la incapacitat de les nostres enzims per metabolitzar les seves proteïnes. Per això i davant del dubte, millor prendre aquells cereals sobre els quals no existeix dubte o controvèrsia.
Bé, ara que ja tenim clar quins aliments són els més saludables per elaborar una dieta equilibrada i en quin moment prendre’ls, és hora de fer una ullada a algunes qüestions bàsiques d’higiene alimentària (consells, hàbits i pràctiques per menjar bé) i posar-nos mans a l’obra per desenvolupar una proposta sana d’esmorzar, dinar i sopar. Després, si t’interessa a l’hora de desenvolupar la teva menú setmanal o mensual, pots prendre com a referència aquests exemples de menú setmanal omnívor o menú setmanal vegetarià.

TOSTA D’ESCALIVADA, FORMATGE FRESC AMB ANXOVA (TRADICIONAL)

DSC02280TOSTA D’ESCALIVADA, FORMATGE FRESC AMB ANXOVA (TRADICIONAL).

Ideas para la nit de Sant Joan

Pa de pagès

Tomàquet de penjar

escalivada

formatge fresc

anxoves

tàperes

Oli verge extra

Torrem el pa de pagès. El untem amb el tomàquet.
Posem una primera capa de escalibada.Por sobre posem el formatge, tallat en trossos i les anxoves amb un toc de tàperes.
Amanim amb oli verge extra.

DSC02199

Truita de patates i pebrots

  4 patates
2 cebes
1 pebrot vermell
12 ous
Oli d’oliva verge extra
sal

instruccions
Pelem, rentem i tallem a làmines fines les patates. Les posem a fregir en una paella gran amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
Afegim la ceba i els pebrots trossejats, salem i remenem bé. Ho cobrim i ho deixem a foc mig, remenant de tant en tant.
Quan la verdura està tendra, destapem i pugem el foc per daurar una mica.
La bolquem sobre un colador per escórrer l’oli.
Batem els ous amb un pessic de sal i afegim la verdura. Ho deixem tres o quatre minuts perquè s’impregni bé.
Posem un raig d’oli d’oliva en una paella més petita que l’anterior i afegim la barreja. Deixem que qualli a foc mig i li donem la volta.
Un cop ha quallat del tot, si ens agrada així, la retirem i la servim.

DSC02198Frutas y cacao, un smoothie

iogurt grec natural
1Peras
1 / 4Piña
½ tassa de llet light
1 cullerada de cacau


Col·loca tots els ingredients a la liquadora i barreja fins que s’integrin.
Pots afegir gels extra.
Bebe i gaudeix

¡¡¡ BON PROFIT !!!

La sangria arc de Sant Martí perfecta per a un dia calorós

sangria ax2La sangria arc de Sant Martí perfecta per a un dia calorós

La sangria s’ha convertit des de fa molts anys en la beguda refrescant més típica i internacional estiu, el símbol per excel·lència de l’època estival a Espanya. Encara que aquest còctel estiuenc és ja conegut arreu del món i es beu durant tot l’any, la sagnia té el seu origen a Espanya i va sorgir de la imperiosa necessitat de refrescar-nos amb una beguda que calma la calor més sufocant.

Però, com es fa? És fàcil de preparar a casa? Un dels punts clau de la seva fama, a més del seu deliciós sabor, és el fàcil que resulta la seva preparació. Per això avui volem parlar-te de els seus orígens, trucs i per descomptat les millors receptes de la sagnia.

Aquesta beguda es compon bàsicament de gasosa o aigua, vi negre, sucre, llimona i trossos de fruita, encara que existeixen moltes variants en les que se li afegeix diferents licors. Encara que el seu nom en espanyol s’ha popularitzat a tot el món, la sagnia compta també amb traducció a l’anglès: ‘sangaree’. Segons l’Oxford Dictionary és una paraula d’origen espanyol, i significa beguda freda de vi rebaixat amb aigua i especiada; i beguda de llimonada i vi negre.

Es diu que la paraula sangria prové de sang, del seu color vermell intens que és símbol de la famosa passió espanyola, l’alegria de la seva gent i el caràcter fogós i intens de la cultura d’Espanya, tot i que algunes veus apunten que van ser els anglesos els que la van posar de moda a mitjans del segle XIX. Aprofundim una mica més.

Entre els espanyols hi ha una dita que és molt aplicable a la sagnia i és que ‘cada mestre té el seu llibret’ o el que és el mateix, que la recepta de la sagnia depèn de qui te l’expliqui. Cada família, persona, bar o restaurant té la seva pròpia recepta i segur és la ‘original’. Això sí, és indiscutible que els ingredients bàsics són el vi negre, la gasosa i les polpes i closques de cítrics (sobretot llimona, taronja o fins i tot l’aranja).

  • Cava per la sangria, la família dels brut, -Brut Nature, Extra Brut i Brut són ideals L’efecte carbònic del cava harmonitza amb els 4 sabors bàsics: salat, dolç, àcid i amarg. No obstant això, un criteri de maridatge a tenir en compte é20160419_101009s la quantitat de sucre que determina la idoneïtat de cada cava altre avantatge afegit és el seu grau alcohòlic; no excessivament alt, al voltant dels 11,5 -12ºC.
  •  suc de taronja es pot canviar per suc de llimona, o per certes begudes amb gas amb aquests sabors
  • Fruita fresca: afegim fruites al nostre gust préssec, poma, taronja, limone, pinya, kiwi, maduixes, entre altres
  • Cal tenir en compte que un excés de sucre pot provocar un efecte més accentuat de l’alcohol en els que consumeixin la sagnia. La stevia és un endolcidor natural ideal com a alternativa al sucre blanc refinat
  • 1 branca de canyella, també pots provar amb vainilla. Molts li posen un polsim de nou moscada o claus olorosos.
  • Toc de licor: Curaçao. És un licor molt dolç elaborat per maceració en alcohol de les escorces amargues d’una varietat de taronja. El Grand Marnier Es fabrica a partir d’una barreja de conyac i essència destil·lada de taronja amarga
    Tiris el que li tiris el secret és deixar macerar o reposar aquesta barreja almenys dues o tres hores, que la fruita agafi el sabor i la canyella ho impregni tot, millor abans de servir-la. A l’hora de beure-la, fer-li gel i a gaudir de la festa. L’èxit està garantit!

a

¡Refréscate con estas cinco bebidas sin alcohol!

SangríaTea Cocktail Còctel de SangriaTea, una explosió de sabor i frescor

Evocant el seu característic sabor, a Tea Shop hem elaborat una original barreja sense teïna a força de poma, remolatxa, panses, taronja i pell de taronja, hibisc, aroma natural i oli orgànic. Una combinació d’ingredients que ens aporten tots els beneficis de la fruita mediterrània: vitamina C, antioxidants i fibra i ens ajuden a hidratar l’organisme.
Se t’ocorre una millor beguda per les teves nits d’estiu? En Tea Shop t’animem a preparar-lo com un deliciós còctel, que pot fer-se tant amb com sense alcohol. També pots gaudir d’aquesta nova barreja com un Ice Tea.
En l’últim tutorial, els nostres Tea Masters et mostren com preparar el còctel de SangríaTea, en la versió sense alcohol, perquè pugueu gaudir tota la família d’aquesta saborosa beguda.

SangríaTea la trobaràs a les nostres botigues tant a granel com dins del nostre Kit Limited Edition Tea Cocktails. La novetat per a aquest estiu de Tea Shop, ja està sent tot un èxit a les nostres botigues. En ell trobaràs 05:00 mescles creades pel nostre equip de Tea Màsters que recreen el sabor dels còctels més populars: MojitoTea, SangríaTea, GinTonicTea, White Champagne i Pinya Colada.

la cultura cervesera

z4la cultura cervesera

la cervesa, ja sigui en ampolla, llauna o barril, té tres enemics ambientals que la fan malbé; llum, calor i oxigen. Després, en funció de com es conservin i tracten, gaudirem millor de les seves qualitats.


Coneix les diferències i els avantatges de cadascuna d’aquestes formes d’envasament.

Aquestes dues maneres d’envasar la cervesa, en ampolla o en barril, tenen les seves pròpies característiques. Aquí t’expliquem les principals diferències perquè tu facis la teva pròpia elecció. A manera general, aquestes són frescor, vulnerabilitat a la temperatura i millor conservació.

La cervesa en barril es conserva millor i no s’exposa a l’oxidació, ja que funciona amb una bomba a pressió que empeny la cervesa al dispensador. A més, una vegada que el barril és obert dura aproximadament 10 dies versus la cervesa en ampolla que un cop oberta deixa escapar el gas (o bombolles) que protegeixen la cervesa.

L’ampolla de vidre es pot veure afectada per la llum solar, exposant a la cervesa a canvis de temperatura i accelerant el seu procés d’oxidació. Les de vidre cafè o més fosques protegeixen millor a la cervesa que les de vidre verd. Això no passa en les cerveses de barril, que per la naturalesa del seu envàs sempre són emmagatzemades a l’ombra ia més el metall les protegeix dels canvis de temperatura.

Una de les principals avantatges de la cervesa en ampolla versus la de barril és la seva portabilitat. Com en general vénen en envasos de 330 cc (33 cl) posem portar aquestes cerveses individuals a tot arreu.

Les cerveses embotellades passen per un procés de pasteurització abans de ser empaquetades. Alguns bevedors aficionats diuen que això canvia el gust de la cervesa i per això prefereixen la de barril que seria més fresca, conservant el sabor original. Les cerveses que tenen una segona fermentació en ampolla, poden ser conservades fins a un o dos anys.

Per naturalesa, el barril està emmagatzemat sempre en una part fosca, el que el protegeix de l’oxidació. A més, té una vida més curta d’emmagatzematge que les ampolles, ja que la seva naturalesa és més fresca (no està pasteuritzada).

Les cerveses de barril generalment són carbonatades per una injecció de diversos nivells de CO2 i de vegades nitrogen. Per a alguns bevedors, això els fa canviar el sabor, el que ha estat desmentit per diversos experts cervesers. Molts prefereixen aquest format per la seva frescor, cos i escuma.

El servei i cura de la cervesa en barril ha de ser extremadament prolix, si no es netegen les línies d’ompliment tots els dies o si es deixen residus d’alguna solució de neteja, això podria afectar la qualitat de la cervesa, fent que la cervesa es posi rància o que es desenvolupi una infecció bacteriana.

Per què se serveixen canyes mal tirades?

La majoria dels bars i cerveseries tiren unes canyes que donen ganes de plorar (o de donar-li una tollina al cambrer, segons es miri). Tu que arribes a aquesta barra mort de set, com qui troba un oasi en el desert, demanes una canya imaginant un got amb dos dits d’escuma cremosa, fresqueta, amb el seu toc de gas perfecte … El teu goig acaba en un pou quan et porten 1 aguachirri groguenc intel·ligible amb un color blanquinós damunt que et ve a dir: “hi va haver escuma”. ¿Per què, senyor, per què ?? Tingues-ho clar: no és que a Catalunya es dugui beure mitjanes i cinquens, és que a veure qui és el guapo que se la juga a demanar una canya i que li serveixin aquesta púrria.

Les canyes mal tirades no entenen de barris, de poder adquisitiu o d’ambients: és com una plaga que s’estén al llarg de terrasses i barres, més o menys fatxendes, de moderns o de Kinkis, de la Bikini a Razzmatazz, on beure cervesa dissipada és una cosa tan habitual que començo a pensar que la gent està ja tan “immunitzada” que no distingiria una canya de les restes d’una ampolla de dos litres de fanta després d’un aniversari. Els que sí que sabem com sap una canya ben tirada, vivim condemnats a l’etern “Puagh!” I a demanar ampolla. Els que encara no ho saben, s’estan perdent l’excel·lència cervesera. ‘Mereixeu una mica millor!

Què fa que una canya estigui ben tirada?

Hi ha dues premisses bàsiques i imprescindibles perquè una canya estigui ben tirada: una és inclinar correctament el got a 45º i que estigui a prop del doll perquè no perdi gas quan cau. La segona, més important i la que molts hostalers barcelonins ni es fan olor què és, és la crema. Crema, no escuma, has llegit bé. L’escuma que surt per apachurrar la cervesa contra el got no és la bona; la bona escuma és crema que es crea després. Com? Molt senzill: es tanca de cop el tirador i s’obre una altra vegada muyyyy poc fins que només surti un rajolí blanc. Quant cau al vas, notaràs que en el fons de l’escuma apareix una capa molt més blanca i densa: aquí tens la crema. Aquí tens una petita guia de com tirar bé una canya.

Per què la crema de la cervesa és tan important?

La crema, a part de per donar cremositat, serveix per crear una capa protectora que manté el gas de la cervesa, ja que tendeix a desaparèixer. Així aconseguirem que el gas i l’escuma es mantinguin fins a l’últim glop. La capa de crema també serveix per mantenir la temperatura de la cervesa freda fins al final.

Com sé si m’han servit una canya amb ben tirada?

Hi ha senyals prou evidents, com que l’escuma no desapareix al minut de que et portin la cervesa. Però un senyal perfecta i inconfusible de la canya perfecta són els solcs d’escuma en el got de cervesa. Cada solc que apareix correspon a cada glop que li dónes, que arriba fins al final de la teva cervesa i amb la qual hauràs tocat el cel cerveser.

Per què llavors, si no és tan difícil, ens continuen posant les canyes mal tirades?

Aquest sí que és un dels grans misteris de Catalunya crec que és una barreja homogènia entre “em fa mandra”, “així el barril dura més” i “molts bars ho fan així”. En fi, mai ho he entès. Bé, el que sí entenc és que els bars que sí que saben posar bones canyes sempre tenen públic. Sort que cada vegada són més! Bromes a part, fes el mateix i busca llocs on posin bones canyes. cerveceria Gastronomia Mondoré
7 passos per tirar la canya perfecta

cada fabricant recomana una forma de tirar les canyes però, en el fons, per al tipus de cervesa rossa que se sol consumir a Espanya, el procediment és molt similar.

Per tirar la canya perfecta cal seguir una sèrie de passos, que varien una mica en funció de l’origen de la cervesa, això és, barril o ampolla. I és que, “tot i l’ampolla tingui menys prestigi, també cal donar-li el seu rotllo”. Ara bé, en ambdós casos, una bona canya requereix de dos temps: un per a omplir la copa de cervesa i un altre per crear la correcta escuma.

1. Escollir el recipient adequat

El primer per servir la canya perfecta és escollir el recipient en el qual va a servir-se. “Quan el mestre cerveser fa una recepta al mateix temps que fa el seu puzle està pensant quin servei seria millor”. “No és casualitat que cada marca tingui la seva cristalleria, perquè la seva beguda ha de servir-se en la copa o got que el mestre cerveser va concebre”.

2. Refresca la copa

“El primer que has de fer és actualitzar la copa o got en què es vagi a servir”. El vas ha d’estar net (lògic), però, a més, convé refrescar amb ajuda del mojacopas o, si estàs a casa, amb un raig d’aigua freda. Això evita la mala formació d’escuma i crea a les parets del vas una finíssima pel·lícula d’aigua que ajuda a que la cervesa llisqui amb suavitat.

3. Descarta el primer cop d’escuma

Aquest pas sáltatelo si estàs servint la cervesa en ampolla. Però si estàs servint cervesa d’aixeta, “has de fer un petit descarti perquè el primer cop d’escuma no entri en el got, perquè és el que s’ha quedat a l’aixeta i ja ha agafat aire de l’ambient. És una escuma que impedirà el desenvolupament de la cervesa que vas a servir, la va a saturar d’escuma “

4. Primer temps

La clau de la primera fase del tiratge resideix que la cervesa rellisqui per l’interior de la copa perquè no perdi carbònic i no generi escuma, perquè en aquest primer pas no ens interessa. “El got ha d’estar en un angle de 45º. A mesura que anem omplint la copa, ja sigui d’aixeta o ampolla, el nostre objectiu és omplir el 75% de la capacitat, en aquest moment hem de posar la copa en posició vertical “” Aquí finalitza el primer temps del tiratge “.

5. Segon temps

L’objectiu d’aquesta segona fase és crear la corona d’escuma, que és la clau que distingeix la canya perfecta de la mediocre. En aquest pas el procediment canvia notablement entre la cervesa d’ampolla i de barril.

En ampolla
La corona d’escuma en ampolla s’aconsegueix col·locant aquesta perpendicular a la copa perquè la cervesa caigui i trenqui al centre. És important elevar una mica l’ampolla perquè, en caure, la cervesa generi una corona adequada. “Depenent del tipus de cervesa cal elevar més o menys”, explica Sánchez. “Com menys carbònic d’origen tingui la cervesa més l’has de elevar, però normalment s’ha de servir a una alçada d’entre 7 o 15 centímetres.

 

En barril

Per servir l’escuma en la cervesa de barril hem d’obrir en un 25% el recorregut de l’aixeta. “Així vam aconseguir que ens caigui un cabal de crema d’escuma”. “Aquest cabal ha de trencar la primera capa d’escuma que vam obtenir en el primer tiratge. Omplim amb l’escuma fins a la vora de la copa. En aquest moment, quan està ja tirada sencera, la corona d’escuma o giste, ha de ser d’uns 3 cm.

6. Observa el resultat

Aquestes són, les característiques de la canya perfecta: el giste ha de tenir una capa superior de bombolla gruixuda, de com a molt un centímetre. Al centre tenim la capa més ampla, que és pròpiament la crema d’escuma, i la tercera capa inferior és una nebulosa d’escuma formada per bombolles molt fines. I com veiem tot això? “Es distingeix a simple vista observant correctament”. ¿I per què és important? “Gràcies a aquesta formació del giste vam aconseguir que la cervesa no s’oxidi i, segon, que no perdi la carbonització original amb la que ve de fàbrica”.

7. Corregeix

Si has comès errors en el primer tiratge es crea una bombolla massa gruixuda. Això pot ocórrer-li a qualsevol, ja sigui perquè has tancat més lent l’aixeta o no has rebutjat la suficient escuma res més obrir-lo. “Per a eliminar la capa d’escuma fallida és bo un petit vessament en el segon temps, que serveix per rectificar”. Això és una tècnica molt habitual en totes les cerveseries que, fins i tot, s’accepta en els concursos.

Javier Sánchez, ganador del concurso de tiraje de cerveza, en la final andaluza. (Estrella Galicia)