Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia.

dsc03352Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars.

Per dijous llarder botifarra menjaré

Dijous gras, dijous llarder, “dia de l’ou i el porc”, “dia de la truita”… Sigui quin sigui el nom que li posem, el cas és que avui donem la benvinguda al Carnaval i ho fem amb la gastronomia com a protagonista principal.
Els àpats amb la família, a la feina o a l’escola estaran marcats per la botifarra d’ou, les truites i la tradicional coca de llardons. Sembla que antigament eren els més petits de la casa qui anava per les cases fent recollida d’ous, per després elaborar les famoses i variades truites. Avui, moltes escoles i grups d’amics ho celebren amb el més modern “pongo”: “yo pongo las patatas”, “yo pongo la tortilla”, “yo pongo la bebida”… En qualsevol cas, i sigui quina sigui la vostra comanda, l’important és compartir el menjar i una bona estona amb les persones que estimeu!
La botifarra d’ou s’elabora amb cansalada i parts del cap del porc bullides prèviament. Un cop triturades, es barregen amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada.Exteriormente presenta un color groc, tot i que s’enfosqueix mentre s’asseca.
Els llardons, es fan compactant i després fregint els trossets de porc que queden després d’haver extret el greix, de manera que queden en forma de laminetes daurades i cruixents.

Carnaval de Barcelona

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Així doncs, podem descriure el carnaval com una seqüència de diades que abasta tota una setmana. Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars. El divendres de carnaval és el dia natural de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que a Barcelona es fa el cap de setmana. El dissabte a la ciutat es fan les rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda. El actes es reprenen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i els darrers berenars populars.

El carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participatiu. Com que no hi ha carnaval sense esbojarrament, la festa porta implícit un grau de transgressió i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Del calendari de festes dels barris de Barcelona, el carnaval és una de les que gaudeix de més implicació de la gent.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l’època romana, concretament de les festes d’inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l’edat mitjana el cristianisme canvia el sentit d’adoració als déus clàssics per un període de saraus i desordre abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l’època de l’abstinència i el sacrifici, el carnaval esdevé una representació de la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar arrauxadament. En el cus de la història, el poder ha fet intents d’eliminar aquesta festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.

Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.

 

Fideus a la cassola amb costella de porc i salsitxes

dsc03331Fideus a la cassola amb costella de porc i salsitxes

Ingredients per a 6 racions

350 gr fideus gruixuts
400 gr costella de porc
200 gr salsitxes
250 gr cebes
100 gr pebrot verd
100 gr tomàquet fregit
2 grans all
100 ml. vi blanc
1 pastilla de brou de carn
oli d’oliva, pebre negre i sal
julivert picat
aigua

passos

En primer lloc salarem la costella de porc i amb oli d’oliva la fregirem lleugerament. A continuació afegirem les salsitxes i deixarem tot junt fins que quedi ben daurat. El reservarem.

Ratllarem els alls i la ceba i els sofregirem en el mateix oli. Quan la ceba estigui transparent, afegirem el pebrot verd que haurem trossejat molt petit i deixarem sofregir a foc lent fins que ens quedi ben tou.

Hi afegirem el tomàquet fregit i deixarem coure amb el foc baix, fins que el tomàquet quedi ben integrat i hagi quedat com una melmelada. El trobarem el vi blanc, el pebre negre, la sal i el glaçó de brou de carn.

A continuació posarem els fideus i els donarem unes voltes perquè agafin el gust de la salsa.

Hi afegirem l’aigua, que ha de ser bullint perquè no pari la cocció. És millor anar posant-la a poc a poc per controlar-la.

Posarem els fideus a la cassola i els courem al dente i finalment provarem el punt de sal. Abans de servir-li afegirem el julivert picat, i els deixarem reposar uns cinc minuts.

Pit de pollastre amb vi blanc

dsc03329Pit de pollastre amb vi blanc

ingredients:

500 g de pit pollastre
1 o 2 grans d’all
100 ml de vi blanc sec
100 ml d’oli d’oliva
2 fulles de llorer
½ bitxo vermella fresca a daus
1 cullerada de farigola seca
½ cullerada de comí
sal
pebre
6 brots de julivert
5 culleres de pa ratllat
200 g d’allioli

Elaboració:

Primer tallar els pits en tires. Pelar els alls i picar-los ben fins. En un bol gran, barrejar el vi amb l’oli, el llorer, el bitxo, la farigola, el comí, la sal i pebre. Introduir el pollastre en l’adob i donar-li voltes perquè s’impregni bé.

A continuació assecar l’aigua, picar-ho i barrejar amb el pa ratllat. Treure el pollastre de l’adob i arrebossar amb la mescla.

Posar el gratinador a temperatura alta. Posar el pollastre en la reixeta del forn i rostir-ho sota el gratinador durant 5 minuts, fins que aquest fet i tot daurat. Servir amb allioli.

 

Patates al forn a les herbes

Les patates al forn a les herbes és una alternativa molt més sana i còmoda a les clàssiques patates fregides i a les patates grill arrebossades dels establiments fast-food.

Saben igual de riques, però tot just porten oli i ens evitem esquitxades i estar pendents de la paella perquè es fan soles al forn.

Aquesta és la recepta de les patates al forn a les herbes:

Uns 700 gr de patates, depèn de la quantitat que es vulgui fer o de la capacitat de la safata del forn
Farigola, orenga, pebre vermell (dolç i picant al gust), sal i pebre
Una mica d’oli d’oliva

Nosaltres les hem pelat però també hi ha qui realitza aquesta recepta amb les patates ben rentades amb la seva pell. Va a gustos.

Les tallem a grills, cotando primer la patata per la meitat de dalt a baix i després cada meitat en mitges llunes.

Les posem en una safata de forn sobre paper de forn o similar i empolvorem per sobre les herbes, la sal, el pebre i el pebre vermell al gust. Amb poc n’hi ha prou.

Aboquem 2 rajolins d’oli per la safata d’oli i amb les mans ben netes embadurnamos les patates amb totes les espècies i l’oli.
Les patates han d’estar separades en la safata perquè es facin bé.

Les deixem al forn uns 40-50 ‘a temperatura 180º però vam comprovar alguna vegada que ni es torrin ni quedin massa toves.

Les traiem amb compte amb una escumadora perquè a vegades s’enganxen una mica al paper.

I ja tenim unes boníssimes i poc grasses patates a les herbes. Es poden menjar com a aperitiu en menjars informals o com a guarnició.

No necessiten salsa perquè les herbes li donen un bon sabor però amb la salsa brava de la meva mare també estan de vici.

Tot i que les patates siguin molt criticades per nutricionistes com Michel Montignac i altres per considerar-les un glúcid dolent per a l’organisme, de tant en tant i al forn, són una alegria.

Coca de forner “Santvicentina”

dsc03338Coca de forner “Santvicentina”

Ingredients:
  • 500 g – Farina
  • 50 g – Oli
  • 20 g – Sucre
  • 350 g – Aigua
  • 6 g – Llevat premsat
  • Anís
  • Oli per pintar
  • 10 g – Sal
  • 100 g – Pinyons
  • Per fer la massa mare:
  • 250 gr – Farina
  • 10 cl. – Aigua
  • 20 g – Llevat premsat
  • Sal
Preparació:

Feu la massa mare barrejant la farina, la sal i el llevat desfet en aigua tèbia.
Treballeu la massa una bona estona perquè hi entri aire i deixeu-la reposar, tapada amb un drap, entre 12 i 24 hores, segons la temperatura ambient.
Feu un cercle amb la farina i al mig poseu-hi el sucre, la sal, el llevat desfet amb una mica d’aigua, l’oli, la sal i la massa mare.
Treballeu primer els ingredients del mig i desprès aneu-hi introduint la farina, treballeu-ho força estona fins que la massa es desenganxi dels dits.
Dividiu-ho en dues porcions i deixeu-ho reposar 2 hores en un lloc sec i sense corrent d’aire.
Estireu la massa en forma de coca, unteu-la amb oli, poseu-hi els pinyons i després el sucre.
Poseu-ho al forn calent a 230º uns 20 minuts.
Quan tragueu les coques del forn regueu-les amb anís.

Variacions:
Es poden afegir a la massa anís i matafaluga i quan es treu del forn posar-hi sucre per sobre.

forn vall-honesta Sant Vicenç de Castellet

“LAS MIGAS”: gastronomia popular

migas2“LAS MIGAS”: gastronomia popular

Encara que creguem que les molles són un plat manxec, la realitat és que en tota la meitat sud de la Península Ibèrica es fan de manera habitual, i com totes les nostres receptes clàssiques, el seu humil origen i senzillesa de mitjans, ens fan un cop més admirar als seus creadors

.Les Molles són hereves directes de la cuina àrab (un cop més) pel que podríem classificar-les com cuina mossàrab, ja que es creu que l’origen està en els pastors cristians que vivien en territori musulmà (mossàrabs), que eren els encarregats de tenir cura del bestiar. Aquests cristians intentant imitar el cuscús àrab, amb el pa dur i escassetat de mitjans van crear aquesta receta.migas

L’elaboració en tots els casos és molt similar, només que en algunes zones del sud-est (Múrcia, Almeria, Granada) es fan amb farina en lloc de pa. En tot cas el que varia d’uns llocs a altres, o d’unes cases a unes altres, és amb el que s’acompanyen. A la Manxa se solen acompanyar de raïms, o fins i tot de meló, en algunes zones s’acompanyen de cogombre, ceba, i fins i tot de tomàquet. A Andalusia i Extremadura, a part del xoriço i la cansalada, s’acompanyen de pebrots fregits i ous (cuits o fregits), també són molt populars amb sardines. Finalment dir que, a part de raïm, en alguns llocs del llevant hispà s’acompanyen de granades, grills de mandarina, maduixes, kiwi, i altres fruites.

LA RECEPTA:
Ingredients (4 persones):

Per a les molles: 300 grs. de pa tallat fi – 5 dents d’alls – 2 xoriços – 2 tires de cansalada fresca – oli d’oliva – 1 culleradeta de pebre vermell.

Per acompanyar: 4 ous – 4 pebrots verds – raïm – 1 llesca de meló trossejada – 2 mandarines desgajadas- 4 maduixots tallats per la meitat.

ELABORACIÓ:

En una paella amb bastant fons tirar uns 150 cl. D’oli i fregir els alls partits per la meitat i apartar. Fregir els xoriços i la cansalada trossejats i apartar també. Retirar una tercera part de l’oli.

Prèviament (unes 2 hores abans) haurem humitejat una mica el pa i ho haurem cobert amb un drap humit. Aquesta és l’operació més delicada ja que no ha d’estar sec però tampoc excessivament humit.

migas2Poner la paella amb les 2/3 parts d’oli al foc i afegir el pa. Remenar sense parar i afegir una mica de sal. El més important és no parar de moure contínuament les molles. Si veiéssim que els falta oli afegirem una mica, igualment farem si les veiem excessivament seques, si per contra estiguessin massa humides la solució està en afegir una mica més pa sec tallat, però l’important és no parar de remoure, ja que acabaran perdent el excés d’humitat.

Notarem pel color i la textura quan estan les molles, és llavors quan afegirem el pebre vermell empolvorat i el mourem tot molt bé perquè es barregi i s’ofeguin una mica. A continuació afegim els alls, la cansalada i els xoriços trossejats i barregem.

A part fregim els pebrots i els ous. Per emplatar servirem en cada plat una porció de molles amb els seus ensopegades, afegim un pebrot i un ou i amb els trossos de fruita fem unes broquetes que col·loquem en un costat del plat.

Macarrons amb salsitxa i tomàquet

dsc03269Macarrons amb salsitxa i tomàquet

Ingredients 4 racions
1kg Macarrons
6 salsitxes blanques
1 pot Tomàquet fregit
1 pastilla d’Avecrem (per bullir la pasta, sinó un os de pernil)
1 pessic Bitxo
1 grapat Formatge ratllat
Oli d’oliva
orenga
sal


passos:
Posar la pasta a bullir amb la pastilla d’avecrem o caldo de pollastre, sal i oli, els minuts que posi en el paquet.
Mentre la pasta està al foc posem l’oli a la paella i afegim una miqueta de bitxo. Quan està un parell de minuts, afegim les salsitxes tallades a trossets.
Anem movent les salsitxes fins que estiguin fetes (i la pasta perquè no s’enganxi ni res). Afegim el tomàquet, l’orenga i un pessic de sal a la paella.
Escórrer la pasta i tornar a l’olla. Barrejar el tomàquet i tenir-lo uns 5 minuts a foc mitjà que agafi tot bé de gust.
Barreja les dues coses a l’olla.
Afegiu-hi el formatge i remenar bé. Servir i riquíssims.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Mousse de iogurt i mel toc canyella

dsc03287mousse de iogurt i mel toc canyella

iogurt
mel romaní
Canela

degustació:
La mousse de iogurt i mel és perfecta per acabar aquests àpats pesades i copioses ja que la seva textura fina i cremosa ens va a alleujar una mica aquesta sensació.
Ingredients per a 8 iogurts
375 grams de iogurt natural, 200 ml de nata líquida 35% MG, 2 clares d’ou, 10 gr stevia, maduixa liquida.
Elaboració de la mousse de iogurt i mel
Comencem l’elaboració muntant la nata líquida i les clares per separat amb 30 grams de sucre en cada bol. El reservem a la nevera.
En un bol barregem el iogurt fins que quedi una crema. Afegim la nata muntada amb compte fent moviments envoltants procurant que no ens baixi. Afegim les clares a punt de neu d’igual forma.
Posem la barreja en una màniga pastissera un sol ús i el reservem.
En unes copes posem unes cullerades de mel en el fons i els omplim amb la màniga pastissera fins dalt empolvorem amb Canela. Emboliquem els gots amb paper film i ho reservem a la nevera un mínim de 2 hores perquè agafi cos.