Filet lluç amb salsa cítrica amb gingebre

ingredients

1/2 tassa de suc de taronja fresc
2 cullerades de suc de llimona groc
1 cullerada d’oli d’oliva
1 ratlladura de taronja
1 ratlladura de llimona
1/2 culleradeta de gingebre ratllat
1 mica de pebre caiena
4 filets de lluç blanc gruix
1 ceba
pebre al gust
vi blanc

Com preparar el filet de peix amb salsa de cítrics amb gingebre
En un bowl, barregi el suc de taronja, suc de llimones, oli d’oliva i ratlladura de taronja i llimona. Afegiu el gingebre ratllat i el pebre caiena.
Poseu els filets de peix en una font i assaonar amb sal i pebre.
Poseu la meitat de la barreja de sucs sobre el lluç i assegureu-vos que es cobreixin bé. Deixi marinar a la nevera per 30 minuts.
Preescalfeu el forn a 200 º C.
Traieu la font amb el peix de la nevera i afegiu 2 cullerades d’aigua.
Hornee fins que els filets estiguin tendres i cuits, entre 10-15 minuts segons el gruix del peix.
Mentrestant, poseu la resta de la barreja de sucs i vi en una olla sobre foc alt i redueixi a la meitat i afegim la ceba picada i pocheda.
Serveixi el plat amb aquesta salsa reduïda i amb menta picada si ho desitja.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Romanescu con bechamel de curry

Ingredientes:

– 1 Romanescu de 1200 kgs aproximadamente.

– 100 grs de taquitos de bacó fumat.

– 5 dientes de ajos laminados.

– 2 cucharadas de aceite de oliva virgen extra.

Para la bechamel de curry:

– 1 cucharada de mantequilla.

– 1 cucharada de harina.

– 200 ml de leche caliente.

– 1 cucharada rasa de curry en polvo.

– Un poco de nuez moscada rallada.

– Un poco de pimienta recién molida.

– Sal al gusto.

Preparación:

  Cortamos las hojas y el tronco del romanescu, lavamos bien bajo el agua y ponemos los ramilletes a cocer en agua hirviendo con sal hasta que este tierno unos 10 minutos aproximadamente. Debemos tener cuidado de no cocerlos demasiado porque se deshace su forma característica. Una vez cocido escurrimos y apartamos.

  Mientras calentamos en una sartén el aceite de oliva, una vez caliente el aceite añadimos los ajos laminados. Una vez dorados, los ajos, añadimos los taquitos de bacó, damos unas vueltas y apartamos del fuego.

 Bechamel de curry: 

  Calentamos en una sartén honda la mantequilla, una vez derretida añadimos la harina; damos una vueltas para que se tueste un poco y vamos agregando poco a poco la leche. Es importante no dejar de mover la preparación para que no salga grumos, es bueno de ayudarse de unas varillas. Una vez que va tomando consistencia, añadimos el curry, la nuez moscada, la pimienta y la sal, vamos moviendo la preparación hasta que todo esté integrado, damos un hervor y apartamos del fuego.

  En una fuente de horno, colocamos los ramilletes del  romanescu, salseamos con la bechamel de curry y esparcimos  el refrito de ajos y bacó junto con su aceite.
Llevamos al horno y gratinamos unos 3 minutos a 200º

Pollastre rostit amb cítrics i herbes aromàtiques

ingredients

• un pollastre a trossos
• 4 grans d’all finament picats
• 1 ceba finament tallada en juliana
• suc llimona i taronja
• mig gotet dels de vi
• 1 ceba finament tallada en juliana
• 1/2 culleradeta de farigola
• 1/2 culleradeta d’herbes provençals
• Sal i pebre acabat de moldre

preparació
1. Preescalfa el forn a 210 º
2. En un bol petit barreja el AOVE, all, sucre, sucs de llimona i taronja, pebre vermell, ceba en pols, la sal i el pebre.
3. En una font de forn col·loca el pollastre amb les pells cap amunt i aboca per sobre la barreja anterior donant unes voltes al pollastre perquè s’impregni bé per tot arreu.
4. Col·loca les rodanxes de llimona, taronja i la ceba per sobre, sota i al voltant del pollastre. Que estigui una mica per tot arreu perquè el pollastre agafi bé els aromes i sabors.
5. Empolvora amb les espècies (farigola i herbes provençals).
6. S’enforna sense tapar durant al voltant d’una hora.
7. Pots afegir herbes fresques picades en el moment de servir.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Pit de pollastre a la taronja i mel.

Ingredients (4 porcions):

4 pits de pollastre,

4 patates,

1 ceba,

2 taronges,

2 cullerades soperes de mel,

un got de vi blanc,

sal, pebre negre i oli d’oliva.

preparació:

1. Preescalfem el forn a 200 graus. Greixem amb oli el pit i salpebrem.
2. D’altra banda coem les patates 30 minuts en aigua cOn sal. Les pelem i tallem a làmines i la ceba fina. Col·loquem en el fons d’una font de forn.
3. Posem per sobre els pits, reguem amb el vi blanc i posem al forn durant 30 minuts o fins que el pit estigui ben daurada.
4. Esprimimos el suc de les dues taronges.
5. Barregem en un escalfador amb la mel mentre l’escalfem a foc baix.
6. Traiem els pits del forn cada 10 minuts per regar-les amb el suc / mel.
7. Quan hagi passat el temps, traiem del forn si les patates estan ben fetes i servim. Sinó deixem una mica més al forn.

¡¡¡ BON PROFIT !!!

Estofat de porc amb patates

ingredients per 4 persones

.- 500 g de carn de porc a daus
.- 600 g de patates
.- una ceba
.- una pastanaga petita
.- 3 alls
.- una fulla de llorer
.- un tomàquet gran
.- una culleradeta de pebre vermell
.- un gotet de vi
.- una mica de sal

.per la picada:

unes fulles de julivert, 5 avellanes, 5 ametlles, un all petit

ELABORACIÓ:

Escalfarem l’oli en una cassola i sofregirem la carn. Després netejarem i picarem la ceba, l’all i la pebrot. Sofregirem la ceba i l’all. Quan tots els ingredients agafin un color daurat tirarem el pebre vermell, cal remoure una mica i afegir el gotet de vi ràpidament per evitar que el pebre se’ns cremi. Deixarem reduir una mica, posarem la fulla de llorer i el tomàquet ratllat, donar unes voltes fins que el sofregit agafi consistència. A continuació només caldrà cobrir amb un brou de verdures, pot ser de bric i quan comenci a bullir afegir les patates prèviament pelades i tallades, rectificar de sal, deixar bullir uns 20 o 25 minuts fins que les patates estiguin tendres. Per finalitzar cal fer una bona picada amb les avellanes, les ametlles, l’all i el julivert, afegir-ho tot a la cassola i barrejar-ho durant un parell de minuts, apartar del foc i ja estarà a punt per servir. Espero que us agradi, bon profit!

Sorell peix arrebossat

sorell
Suc d’una llimona
sal
pebre
2 Ous
farina
Oli per fregir

Elaboració pas a pas del arrebossada:

Fes sal i pebre als lloms del peix, després trosseja i introdueix el peix en un recipient amb el suc de llimona durant 60 minuts.

Transcorregut aquest temps, bat els 2 ous i barreja amb la farina.

Fica els lloms de peix en la barreja dels ous i la farina.

Seguidament sofregeix els lloms en abundant oli a foc mitjà pels dos costats.

Treu el peix a un plat amb paper absorbent per treure l’excés d’oli.

Serveix acompanyat d’una amanida lleugera i maionesa (opcional).

¡¡¡ BON PROFIT!!!

A l’hora de netejar el peix, el primer que haurem de fer és distingir si es tracta d’un ‘peix pla’ (gall, llenguado, etc.) o si, per contra, no pertany a aquest grup.
Encara que normalment sol presentar ja net a les peixateries, és possible que alguna vegada ens trobem en la tessitura d’haver de realitzar aquesta tasca
PEIXOS NO PLÀNOLS:
Escamarlo (encara que alguns, com el rap, no tenen escates) amb un estri especial per a això; si no, ho farem amb un ganivet i molta cura.
A continuació i amb unes tisores de generoses dimensions, els traiem les aletes exteriors.
El següent és obrir el ventre per la part central i eviscerarlo completament; les ganyes es retiren amb la tisora.
Es renta sota l’aigua, s’asseca i es talla segons la utilització que li anem a donar: podem extreure lloms fent una incisió amb el ganivet molt enganxat i en paral·lel a l’espina. D’aquests lloms és d’on millor podrem tallar donats de peix per a guisats i fins i tot filets.
Després de treure els lloms, ens trobarem amb l’espina central i el cap sobrants, que ens poden venir molt bé per elaborar un brou de peix.
En alguns casos concrets, també podem utilitzar unes petites pinces similars a les de manicura per eliminar qualsevol resta d’espina que ens pugui quedar en un llom. Per descomptat, també podem tallar rodanxes.
PEIXOS PLÀNOLS:
També cal eviscerarlos fent un tall al costat del cap, en una zona més fosca, que és on estan els budells.
Les aletes exteriors es poden treure igualment amb la tisora.
Atès que no tenen escates, si volem fer filets, el primer que hem de fer és llevar-los la pell. Per a això, el millor és fer un petit tall perpendicular a la pell just abans d’arribar a la cua i tirar amb la mà des d’allà cap al cap.
A TENIR EN COMPTE:
Si tenim un peix pla molt fresc, com un llenguado, ens podem trobar que a l’estirar la pell ens portem també part de la carn. Per evitar-ho, podem escaldar breument la cua, introduint-la en aigua bullint durant uns segons.
Hi ha alguns peixos que necessiten ser netejats a consciència per evitar que la pell es contregui i el deixi ‘chicloso’: és, per exemple, el cas del rap.
Si anem a fer un llom de peix a la planxa (daurada, llobarro …), la qual començarem a fer pel costat de la pell, però donant-li uns talls que evitin precisament això, que es contregui.

Arròs amb salsitxes i Calamars

 -300gr. de salsitxes fresques
– 50gr bolets secs
– 150 gr d’arròs integral
– 300gr grams de calamars frescos
– Un pebrot vermell
– Una ceba
– Dos grans d’all
-tomate triturat
– Una pastilla de brou de carn i verdura
– Sal
– Pebre mòlt
-pastanaga
– Oli d’oliva verge
– Aigua
-va venir Negre

Mode d’elaboració
Es parteixen les salsitxes a trossets.
En una paella amb una mica d’oli es fregeixen i a la meitat se li posa el vi, es deixen coure uns minuts.
A continuació pelem i piquem bé la ceba, el pebrot, la pastanaga i l’all, que posarem a sofregir en una paella amb oli d’oliva verge a foc més aviat suau, per daurar-los i pocharlos bé però sense que passin. Quan la ceba comenci a canviar de color és bon moment per afegir els bolets secs, tomàquet triturat i els calamars a trossos i cuina’ls uns 3-4 minuts juntament amb el sofregit, i després afegim les salsitxes i salpebrada, per fer-la bé per tot arreu , remenant la mateixa durant uns 5-6 minuts.
En acabar de cuinar les salsitxes anem a afegir l’arròs, i ho saltegem amb la resta d’ingredients durant uns 2-3 minuts, perquè prengui sabor, i després s’afegeix concentrat de brou diluïda en un parell de gots d’aigua i una mica safrà. Deixem que l’arròs es faci sense presses, a foc suau, afegint més aigua cada vegada que sigui necessari, perquè el consumeixi a poc a poc i quedi perfecte. Cal deixar-ho ben tendre i sense aigua, que la consumeixi tota, per això és millor afegir got a got i no molta quantitat de cop.
Un cop vegis que està gairebé llest l’arròs sobre 18 a 20 minuts. retirem del foc, tapem la paella i deixem que reposi u cinc minuts, i després ja podem apartar en els plats en els quals el servirem a taula.

Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia.

Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars.

Per dijous llarder botifarra menjaré

Dijous gras, dijous llarder, «dia de l’ou i el porc», «dia de la truita»… Sigui quin sigui el nom que li posem, el cas és que avui donem la benvinguda al Carnaval i ho fem amb la gastronomia com a protagonista principal.

Els àpats amb la família, a la feina o a l’escola estaran marcats per la botifarra d’ou, les truites i la tradicional coca de llardons. Sembla que antigament eren els més petits de la casa qui anava per les cases fent recollida d’ous, per després elaborar les famoses i variades truites. Avui, moltes escoles i grups d’amics ho celebren amb el més modern «pongo»: «yo pongo las patatas», «yo pongo la tortilla», «yo pongo la bebida»… En qualsevol cas, i sigui quina sigui la vostra comanda, l’important és compartir el menjar i una bona estona amb les persones que estimeu!

La botifarra d’ou s’elabora amb cansalada i parts del cap del porc bullides prèviament. Un cop triturades, es barregen amb els ous, la sal, el pebre i la nou moscada.Exteriormente presenta un color groc, tot i que s’enfosqueix mentre s’asseca.
Els llardons, es fan compactant i després fregint els trossets de porc que queden després d’haver extret el greix, de manera que queden en forma de laminetes daurades i cruixents.

Carnaval de Barcelona

El carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Així doncs, podem descriure el carnaval com una seqüència de diades que abasta tota una setmana. Dijous Gras és una jornada marcada per la gastronomia: és quan es fan bona part de berenars i àpats populars. El divendres de carnaval és el dia natural de l’arribo del Rei Carnestoltes, tot i que a Barcelona es fa el cap de setmana. El dissabte a la ciutat es fan les rues, sobretot als barris. La desfilada del Rei Carnestoltes, la taronjada i el gran sarau es fan el diumenge a la tarda. El actes es reprenen el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina i els darrers berenars populars.

El carnaval barceloní del segle XXI és sobretot participatiu. Com que no hi ha carnaval sense esbojarrament, la festa porta implícit un grau de transgressió i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Del calendari de festes dels barris de Barcelona, el carnaval és una de les que gaudeix de més implicació de la gent.

Motiu

Les festes de carnaval arrenquen de l’època romana, concretament de les festes d’inversió i transgressió de les Saturnals, Lupercals i Matronals. Durant l’edat mitjana el cristianisme canvia el sentit d’adoració als déus clàssics per un període de saraus i desordre abans de quaresma. Si la Setmana Santa i els dies que la precedeixen són l’època de l’abstinència i el sacrifici, el carnaval esdevé una representació de la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana, a través de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament a les prohibicions. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar arrauxadament. En el cus de la història, el poder ha fet intents d’eliminar aquesta festa; el més recent, durant la dictadura franquista.

Orígens

La primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Barcelona és una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l’ús de màscares en determinats àmbits. Originàriament, les celebracions de carnaval eren molt llargues –es començava a celebrar per Tots Sants–, disbauxades i transgressores.

Amb la voluntat d’assimilar aquesta festa popular descontrolada, a partir del segle XVI els poders públics van començar a assumir-ne l’organització. De mica en mica, la festa es va anar perfilant tal com l’entenem avui dia, amb un seguit d’actes fixos que conformen la celebració, com ara l’arribo, els balls de màscares i l’enterro de la sardina.

Al segle XIX va anar creixent el gust per les disfresses, que anaven lligades a la moda del moment. En aquesta època la literatura satírica també va viure un dels moments de màxim apogeu a través de la publicació de bàndols, proclames, testaments i notes a la premsa. Durant els anys de la dictadura franquista no es va fer cap celebració oficial del Carnaval a la ciutat i no es va recuperar fins el 1980.