"Les degustacions ATC Llibertat són un exemple de diversitat i inclusió a través de la gastronomia, donant veu a la llibertat i les tradicions culinàries."
Archivo de la categoría: postre
Es en esta faceta en donde se encuentran las mayores diferencias entre las diversas regiones españolas. Mientras que en las del norte, ricas en productos lácteos, se dan postres como la cuajada, la leche frita o el arroz con leche. En el resto, la influencia árabe se hace mas notoria, con masas fritas, endulzadas con miel y aderezados con diversas especias, como los pestiños y otros frutos de sartén. El empleo de frutos secos, sobre todo almendra, en los diversos turrones y mazapanes y las diversas preparaciones de frutas escarchadas y confitadas, son herencia de las cocinas árabe y judía.
Tampoco hay que olvidar el huevo, gran protagonista de numerosos postres, como las yemas, el huevo hilado y el insuperable tocino de cielo. Y por supuesto el chocolate, traído de América por los españoles en el siglo XV y sobre el que España mantuvo un monopolio hasta bien entrado el siglo XVII. Especial mención hay que hacer aquí de la labor que han realizado los conventos de clausura, en los que las monjitas han manteniendo recetas de postres de la misma forma en que eran elaborados en el siglo XI.
Feu la massa mare barrejant la farina, la sal i el llevat desfet en aigua tèbia.
Treballeu la massa una bona estona perquè hi entri aire i deixeu-la reposar, tapada amb un drap, entre 12 i 24 hores, segons la temperatura ambient.
Feu un cercle amb la farina i al mig poseu-hi el sucre, la sal, el llevat desfet amb una mica d’aigua, l’oli, la sal i la massa mare.
Treballeu primer els ingredients del mig i desprès aneu-hi introduint la farina, treballeu-ho força estona fins que la massa es desenganxi dels dits.
Dividiu-ho en dues porcions i deixeu-ho reposar 2 hores en un lloc sec i sense corrent d’aire.
Estireu la massa en forma de coca, unteu-la amb oli, poseu-hi els pinyons i després el sucre.
Poseu-ho al forn calent a 230º uns 20 minuts.
Quan tragueu les coques del forn regueu-les amb anís.
Variacions:
Es poden afegir a la massa anís i matafaluga i quan es treu del forn posar-hi sucre per sobre.
degustació:
La mousse de iogurt i mel és perfecta per acabar aquests àpats pesades i copioses ja que la seva textura fina i cremosa ens va a alleujar una mica aquesta sensació. Ingredients per a 8 iogurts
375 grams de iogurt natural, 200 ml de nata líquida 35% MG, 2 clares d’ou, 10 gr stevia, maduixa liquida.
Elaboració de la mousse de iogurt i mel
Comencem l’elaboració muntant la nata líquida i les clares per separat amb 30 grams de sucre en cada bol. El reservem a la nevera.
En un bol barregem el iogurt fins que quedi una crema. Afegim la nata muntada amb compte fent moviments envoltants procurant que no ens baixi. Afegim les clares a punt de neu d’igual forma.
Posem la barreja en una màniga pastissera un sol ús i el reservem.
En unes copes posem unes cullerades de mel en el fons i els omplim amb la màniga pastissera fins dalt empolvorem amb Canela. Emboliquem els gots amb paper film i ho reservem a la nevera un mínim de 2 hores perquè agafi cos.
Una de les festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts. Per una banda es fa palès el record als avantpassats familiars morts, amb les visites rituals al cementiri per honorar-los, i per l’altra, també es fa real la creença segons la qual, aquests dies, els morts visiten als vius: és el moment de celebracions festives amb bruixes, esperits, fantasmes, ànimes en pena i altres éssers més terrorífics. La gastronomia de Tots Sants, que procedeix d’antigues ofrenes funeràries, és rica i variada i està basada en l’elaboració dels panellets -o “migetes” com en diuen a les terres lleidatanes- amb els productes de la temporada. Altres menges pròpies d’aquesta festa són les castanyes i els moniatos que, acompanyades de moscatell, es mengen en el marc de les Castanyades familiars i populars. En alguns indrets, és costum que per Tots Sants els padrins obsequiïn als seus fillols amb una espècie de “mona”.
La combinació del seus ingredients fa que s’obtingui un producte amb un alt valor nutritiu i energètic. Les ametlles són riques en greixos, sucre, fibra i minerals i els ous aporten hidrats de carboni i proteïnes. Els greixos de l’ametlla són principalment monoinsaturats i amb un contingut notable de fitoesterols, ambdós beneficiosos per a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
Castanyes
És un fruit sec tremendament ric en nutrients, aportant sobretot hidrats de carboni i fibra, així com vitamines del grup B ideals per reduir la simptomatologia pròpia de la tardor, en la qual és comuna sentir-nos apàtics o malenconiosos. A més té propietats vasculars reconstituents i antiinflamatòries.
Moniatos
El moniato és un aliment de baix contingut gras que té una elevada quantitat de vitamina E, ideal per al cor i la pell. Conté amb antioxidants reduint el risc de patir cardiopaties o altres malalties. També en ser una font de potassi, ajuda a prevenir i regular la pressió arterial i té molt ferro el que aporta energia física i mental.
Los rosarios constituyen algo muy emblemático en Mallorca.
El padrino y el “rosari ensucrat”.
La costumbre regalar el “rosari ensucrat” en Mallorca por los padrinos o madrinas a los ahijados empezó en Palma aunque poco a poco se extendió por toda Mallorca. Un padrino es la persona de proteger a un niño y que haría padre o madre si algún día éste quedara huérfano. Antiguamente las Ave María se hacían con los “panellets” y los Padre Nuestro con frutas confitadas o azucaradas.
Albaricoques
cerezas
ciruela
Para confitar los frutos se hace un almíbar y en él se hierven las frutas que se deseen, deshuesadas y enteras. Cuando hayan dado unos hervores, se retira del fuego el recipiente en el que hierven y se deja enfriar. Una vez frío, devolverlo al fuego y dejar que dé unos hervores más. Retirar de nuevo. Así sucesivamente se hierven y se enfrían las frutas hasta alcanzar el grado de confitado que se desee. Han de ser frutas de tamaño más bien pequeño: cerezas, ciruelas, albaricoques, etcétera para ser utilizadas en la confección del rosario.
També és costum que la beguda que acompanyi les castanyes, panellets i moniatos sigui el vi dolç o moscatell.
Elvi dolç natural és un vi de licor tradicional elaborat amb most d’elevada riquesa en sucres i amb el procés d’un vi mut.
El vi pot ser blanc, a partir de les varietats de moscatell o de macabeu, negre elaborat amb garnatxa, o rosat. També es fan cupatges a partir d’aquestes varietats bàsiques. L’epítet «dolç natural» vol dir que la dolçor és natural, sense sucres afegits. No es tracta necessàriament d’un vi natural, d’agricultura ecològica. A més, cal distingir el vi dolç natural del vi dolç de raïm sobremadurat o naturalment dolç. El vi naturalment dolç no és un vi mut i, per tant, és un vi més natural.
El moscatell és una varietat de cep blanca, encara que també n’existeix una varietat negra més escassa. Es cultiva arreu d’Europa, al nord d’Àfrica, Califòrnia, Austràlia i Sud-àfrica. Els gotims de moscatell són menuts amb un gra gros i ovoide, amb perfum i amb un gust dolç que recorda el mesc. S’utilitza com raïm de taula o panses i per fer vins dolços i misteles.
El vi de moscatell és un vi dolç obtingut amb aturada fermentativa per addició d’un altre vi, o bé amb una fermentació alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol. La graduació és alta i el gust i l’olor recorden el mesc, d’on prové etimològicament el nom de moscatell, o moscat com es coneix a la Catalunya del Nord.
És una varietat molt antiga, ja utilitzada per grecs i romans. Es suposa que és originària d’Alexandria. Els musulmans la van introduir a la península Ibèrica. Necessita el veïnatge del mar, que li aporta el grau d’humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima. Les principals zones productores són litorals: la Marina, la Foia de Bunyol, el Camp de Tarragona i el Rosselló. Destaquen els moscatells de la DO Alacant, la mistela de moscatell de la DO València, el Moscat de Ribesaltes i el Moscatell de l’Empordà.
Existeixen diverses varietats de moscatell. A vegades se n’indica la procedència: moscatell d’Alexandria, de Frontinhan, de Màlaga, etc. Altres varietats són:
Moscatell de gra petit. És una varietat de cep blanca amb un raïm compacte i menut amb perfum de taronja.
Moscatell de gra gros, moscatell romà o romer. És una varietat de cep blanca amb un raïm de gra voluminós i ovoide.
La poma de «relleno» de Vilabertran està catalogada com a Producte de l’Empordà
Vilabertran fou i és la seu de les pomes de «relleno» de l’Empordà. El poble de Vilabertran les ha heretades i les ha sabudes mantenir a taula i, ara, les transmet a les noves generacions a través de la fira que se celebra cada any a mitjans de setembre.
Ingredients:
Poma capçada o verda doncella.
Farcit: Carn de botifarra dolça, ametlla torrada, pinyons (opcionals), galetes: biscuit de té, ametllats, sucre, ous, llimona, anís, canyella
Procés d’elaboració:
Es renten les pomes abans de començar la seva manipulació.
Es fa un forat a la poma per sota i es treu el cor i les llavors juntament amb una mica de polpa.
Es prepara la barreja per farcir la poma: la carn dolça, la raspadura de la pell de les llimones, el raig d’anís, l’ou, l’ametlla picada, les galetes trinxades i el sucre.
S’omplen les pomes.
Amb molta cura es fregeix només la part de la poma on hi ha el tap, previament enfarinat, així s’impedeix que el farcit s’escapi.
Es disposen en una cassola amb el tap cap amunt juntament amb sucre cremat, aigua, brots de canyella i pela de llimona.
Procés de cocció
Es fa la cocció d’aquestes pomes en cinc o sis sessions d’una hora de durada ( aproximadament) i a foc lent. Després de cada cocció es deixa refredar.
Al llarg de les diferents coccions, per espesseir la salsa s’incorpora un pols d’ ametlla, galeta picada, xocolata ratllada i pinyons (opcionals) per tal d’aconseguir una certa textura que és el toc personal a aquest postre empordanés.
Una mica de història: Menjar pomes de relleno a Vilabertran era, és i serà sempre una tradició.
Les pomes de “relleno” es consideren una de les preparacions més originals i antigues de la cuina catalana. El seu origen és molt remot: n’hi ha que diuen que es cuinaven ja a finals de l’època medieval i principi de l’era moderna, o sigui al voltant del s.XVI. Però la memòria d’alguns testimonis del nostre poble es remunta just després de la Guerra Civil. Tot parlant amb els vilabertranencs, ens expliquen que un cop passats els anys de penúria i conflictes, a poc a poc a Vilabertran van anar recuperant festes i tradicions entre les quals hi havia les pomes de “relleno”.
La Serafina de Can Punton i en Jordi de Can Galdrich recorden com els seus bars i cafès, situats a la plaça del poble, van tornar a obrir les portes just acabada la guerra. La gent anava a fer el cafè, jugar a cartes…i el diumenge a berenar de plat i forquilla. Per les festes d’estiu de la Mare de Déu d’Agost i Sant Ferriol van reprendre la tradició de cuinar aquestes postres tan exquisides i laborioses que enamoraven els paladars dels figuerencs i veïns de la comarca. Calia contractar cuineres, la majoria eren de Llers, per donar abast a tanta gent. Una setmana abans també es preparaven unes bones cassolades de rostits i platillos.
A la plaça major de Vilabertran s’hi desplegava un estol de taules i cadires que s’omplien de gent a vessar. Era un espectacle de germanor. La gent tornava cada any per les mateixes dates ja que sabien que hi havia cosa bona a tastar.
Uns anys més tard, la Neus Gou de Can Malé i el seu marit van arribar de França amb els seus quatre fills i van obrir un nou cafè anomenat l’Hostal del Carrer d’Amunt, situat a la carretera (actualment, Can Viarnés). Aquest hostal era lloc de parada per fer el “toc”per als viatgers que passaven pel Camí Ral. Els animals que tiraven dels carruatges ja sabien que quan passaven per aquest indret hi havia una parada obligatòria. Els fills de la Neus recorden que la mare era una gran experta als fogons: sarsueles de peix, rostits d’aviram i molts altres cuinats. La gent s’hi llepava els dits, però a l’hostal hi faltaven les pomes de “relleno”. Per aquest motiu, no va dubtar a l’hora de contractar una bona cuinera per satisfer la gran demanda d’aquestes postres. També recorden que uns dies abans arribaven a l’hostal les plomadores, que mataven l’aviram a canvi de les plomes. Calia molt d’ajut per omplir grans cassoles.
Era tanta la popularitat d’aquestes postres del nostre poble que alguns veïns de Vilabertran ens expliquen que riuades de gent venien a peu pel Camí Petit de la Font del Soc i el Camí Ral de Vilabertran. Entre aquesta gentada s’hi veia alguna família benestant que arribava a la vila amb el seu auto.
La majoria de les pomes procedien de Cabanes o es compraven en els mercats setmanals de Figueres. I no és casualitat que sigui la poma capçada l’escollida per fer aquestes postres. Cal recordar que en aquell temps no hi havia gaire abundància de menjar i per les festes majors calia satisfer moltes boques. Es creu que la poma farcida va néixer de la voluntat d’aprofitar una fruita que abundava per les hortes i just es collia a finals de juliol, temporada de festes majors. Aquesta fruita era la poma anomenada capçada. És forta i ferma, però poc gustosa en cru; aguanta llargs períodes de cocció i és ideal per farcir. Les bones mestresses de casa la farcien, la feien coure amb sucre torrat i l’acompanyaven d’una bona picada, que era el toc personal de cada cuinera.
Aquestes pomes ja formen part de la cultura gastronòmica del nostre poble i, segons a quines cases, són imprescindibles a taula els dies de festa. La recepta ha passat de generació en generació superant qualsevol intent de modernitat. El resultat és unes postres insuperables amb un regust de tornar-les a tastar. Per això, la nostra fira pretén mantenir vives aquestes postres. Any rere any augmenten el número de visitants. Vénen expressament a comprar i degustar les nostres pomes: les pomes que les mestresses de casa de Vilabertran ajuden a preparar exclusivament per a la fira. Agraïm la col·laboració de totes les mestresses, perquè sense el seu ajut seria impossible elaborar i fer tantes pomes farcides.
Vet aquí, doncs, que menjar pomes de “relleno” a Vilabertran era, és i serà sempre una tradició.
Les postres més originals d’Europa.
Segons Jaume Fábrega, les pomes farcides anomenades «relleno» són les postres més originals d’Europa i una de les preparacions més peculiars i antigues de la cuina catalana. La primera documentació és del Barroc. Pertany de ple a la cuina del 1714.
Paraules de Josep Pla, escriptor i periodista català.
Josep Pla deia: «La cuina com a art de lentitud, de paciència, de moderació, de calma, ha passat avall». Vilabertran recupera aquestes virtuts elaborant les pomes de «relleno»perquè el públic les assaboreixi.
De crema, fruita gebrada, farcit de nata, xocolata… les variants d’aquest dolç nadalenc són cada cop més nombroses
Per la diada de Reis, la tradició mana menjar tortell a les postres, que pagui qui trobi la fava a la seva ració i que qui trobi la figureta sigui coronat rei. I, a Catalunya, el tortell tradicional és, òbviament, el de massapà.
De tortells se’n van trobant a diferents festivitats, aviat el de Sant Antoni i pocs mesos més endavant, les mones de Setmana Santa. Per Reis, la tradició és que vagi farcit de massapà, i tot i que cada vegada van tenint sortida els farcits de nata o de crema
Ingredients del Tortell de Reis:
700 g de farina de força
200 ml de llet sencera
1 culleradeta de sucre
75 gr de llevat
3 ous
Ratlladura de taronja i una llimona
100 g de mantega
30 ml d’essència de tarongina,
2 cullerades de rom
1 cullerada d’essència de vainilla
200 g de sucre
1/2 cullerada de sal
Preparació del Tortell de Reis:
En un bol aboquem la llet tempalada i diluïm en ella el llevat i el sucre. En un altre recipient tirem la farina de força i fent un forat al centre tirem el contingut del primer bol. Ho barregem tot bé amb una cullera de fusta i ho pastem amb les mans fins aconseguir fer una bola.
Omplim amb aigua tèbia un bol i fiquem la bola de massa mare. Esperem 10 minuts a que dobli el seu tamany i reservem.
A continuació procedim a realitzar la massa mare. En una cassola posem la resta de la farina de força i incorporem la ratlladura de taronja i llimona. I els ous batuts prèviament i amb el sucre ja incorporat. És el moment de fer l’essència de vainilla, la sal i la cullerada de rom. Ho batem tot bé.
En un altre recipient aboquem la llet i la resta del llevat i fem un clot amb una cullera al que incorporem la barreja amb els ous i la llet amb el llevat. Afegim la mantega, l’essència de tarongina i la massa mare que havíem reservat.
Pastem la barreja durant uns 10 minuts i ho deixem reposar amb un drap de cotó durant unes 3 hores.
Passat aquest temps, començarem a donar forma al tortell de reis deixant el tradicional forat al centre i ficant la sorpresa a l’interior.
Ho col·loquem sobre una safata de forn i pintem amb l’ou la massa perquè quedi d’un to daurat bonic i després de fer en una paella la fruita seca, decorem el tortell al nostre gust.
Ho deixem al forn 20 minuts a 200 graus i després ho traiem, ho deixem refredar iel tallem per la meitat per omplir-lo nata, crema pastissera, crema de trufa o xocolata.
250 gr. de formatge mascarpone 120 sucre glasse 6 ous 1000ml licor Amaretto 200ml cafe temperat 2 paquets melindros ensucrats de 18 unitats xocolata ratllada cacau en pols
Separem els rovells de les clares. Barregem els rovells amb el sucre fins a fer una pasta. Li afegim el formatge mascarpone i remenem novament fins a aconseguir una massa uniforme. Vam muntar les clares, li posem uns grans de sal per ajudar al muntat. Unim les barreges afegint les clares a punt de neu al mascarpone quan la barreja aquesta llista la fiquem en el fred unes 12 hores. Un cop quedi prou refredada la barreja, passem al següent pas. Dividim en dos els melindros i els emborratxem amb el cafè barrejat amb l’amaretto .. Posem una capa de melindros en el motlle, després una capa de la barreja del mascarpone, una altra capa de melindros i una última de mascarpone. Al final empolvorem amb la xocolata ratllada per donar-li el toc final cacau en pols. Ho deixem a la nevera i cal servir-molt fred.
400 ml de nata per muntar 100 g de cobertura de xocolata
4 Clares d’ou
75 g de sucre
Per preparar la recepta d’Escuma de xocolata
El primer que fem és posar en un pot part de la nata a escalfar.
Fonem a la nata calenta la cobertura de xocolata i part del sucre. Deixem refredar.
D’altra banda, muntem les clares d’ou a punt de neu amb una mica de sucre.
Semimontamos la resta de la nata i la barregem amb les clares i la xocolata fosa.
Posem l’escuma en copes.
Servim. trucs
Per servir l’escuma en les copes és més senzill si ens ajudem d’una màniga pastissera.
Mel i matóEl Meli i mató és unes postres típiques de la cuina catalana.
. 1 litre de llet
. 10 gr. de soca-rel en pols
. 2 dl. d’aigua
. mel
Barregem l’aigua amb el quall en pols.
Posem la llet a escalfar i que bulli.
Quan ja ha bullit i estigui encara calenta, hi afegim 4 cullerades de la barreja de soca-rel.
Seguit colem la llet en un recipient, amb compte, amb un colador de malla fina.
Seguidament comprovarem que el sèrum que desprèn la llet passa al recipient i al colador queda el va matar.
Aquest matar es pot servir amb sucre o amb ametlles picades, però la manera més exquisida de prendre’l és amb mel.
Acompanyem amb unes nous.
Mel artesanal, sense cap tipus de manipulació en tot el seu procés. No ha estat ni filtrada ni centrifugada ni depurada com la majoria de mels comercialitzades a nivell industrial.
És una mel 100% natural, de proximitat i de màxima qualitat.
L’autèntica mel del Parc Natural de Montserrrat!
El aroma de la canela junto con la intensidad del sabor frutal de ese vino en su pera transformaron los ánimos de una tarde lluviosa.
Los azúcares aportan hidratos de carbono de rápida absorción y tienen un alto índice glucémico. Es preferible disminuir su consumo o elegir las versiones Light. El azúcar común aporta calorías vacías porque no es acompañado de ningún nutriente beneficioso para la salud. Aunque, también, hay que tener en cuenta que la miel aporta las mismas calorías que el azúcar y endulza el doble. O sea, podemos optar, de vez en cuando, endulzar con 1 cucharadita de miel que equivale en dulzor a 2 de azúcar y así también consumir más nutrientes.
Hoy comparto un postre que Ana de “Mi Cocina Amateur” me inspiró en hacerlo y quisiera que ustedes lo puedan incorporar en su cocina también porque el sabor y el aroma es irresistible.
Peras conferencia
Miel
Canela molida
Ramas de canela
Vino blanco
1. Pelar las peras.
2. Cortar las peras por la mitad y filetearlas manteniendo la forma.
3. Colocarlas con cuidado en una fuente refractaria. Regarlas con la miel y cubrirlas con las ramas de canela. Asarlas a 200ºC entre 20 y 30 minutos. Para servirlas, emplatarlas y presentarlas con su propia salsa de miel y canela.
1 pera
100cc de vino blanco
1 cucharadita de miel pura
1 ramita de canela
Pelar la pera dejándole el cabito con una coronita de piel. Llevar a una fuente para microondas chica para que quede contenido el líquido en menos superficie. Agregarle el vino y la miel por encima. Cocinar unos 20´ a máxima potencia si la pera es grande, como en este caso. Sacar la pera y colocarla en una compotera. Agregarle al líquido la ramita de canela y seguir cocinando otros minutos más hasta que se reduzca y quede una salsa más espesa. Servir frío o caliente. Un manjar!
Peras al vino
Cuando estamos a dieta, en ocasiones resulta engorroso quedar a comer con amigos o asistir a eventos familiares ya que sabemos que tendremos un sinfín de tentaciones al alcance. Cuando tomamos la decisión de ponernos dieta, es buena idea prestarse como anfitrión de vez en cuando de forma que se puedan elegir recetas y postres tan ricos como ligeros y saludables.
Una buena idea, es hacer postres a base de fruta. No aportarán demasiadas calorías y como ya sabemos, sus propiedades son estupendas.
Ingredientes (para 4 personas)
4 peras
1 vaso de agua
1 vaso de vino blanco seco
1 cucharada de zumo de limón
Una naranja sin piel y cortada en rodajas
La cáscara de la cuarta parte de un limón
Un poquito de edulcorante (stevia)
2 clavos
Una pizca de fécula de maíz
Elaboración
Lavamos bien las peras, las pelamos (reservando la piel), las partimos en cuartos o en rodajas(en vertical) y las rociamos con el zumo de limón para evitar que se oxiden.
Por otra parte, ponemos en una cazuela el agua, el vino, los clavos de olor, la naranja cortada en rodajas y las pieles del limón y de las peras. Ponemos todo esto en el fuego con la cacerola bien tapada sin dejar de vigilarlo y cuando rompa a hervir, destapamos y lo dejamos al fuego unos 8 minutos.
Pasados los 8 minutos, retiramos con cuidado las pieles de las peras y del limón, y añadimos las peras cortadas en cuartos. Lo dejamos cocer unos 10 minutos más con la tapa (hasta que las peras estén tiernas), las sacamos y las reservamos.
Ahora, volvemos a llevar a ebullición el caldo de la cacerola hasta que reduzca a la mitad aproximadamente, moviendo de vez en cuando para que no se pegue. Cuando haya reducido, se cuela, se añade una pizca de almidón o fécula de maíz disuelto en un poco de agua fría para espesar y el edulcorante al gusto para endulzar.
A la hora de servir, se ponen los 4 cuartos de cada pera en un platito de postre y se rocía con el jugo de la cocción. Es un postre que se sirve frio.
Comentarios del dietista
Conocer alternativas y recetas sencillas para desconectar de la dieta en ocasiones especiales es muy importante, sobre todo para las personas que necesitan perder un gran número de kilos. Esta es una forma de permitirse un capricho, con tan solo unas poquitas calorías más de las que nos aportaría la fruta en crudo.
La pera es una fruta muy apreciada ya que tiene un sabor muy agradable y presenta muchas variedades a lo largo del año, lo cual nos permite no aburrirnos de su sabor.
Tiene unas sustancias antioxidantes muy conocidas llamadas taninos, que son muy buenas para nuestra salud pero que tienen un ligero carácter astringente.
Aunque depende de la variedad y de su grado de maduración, suele presentar un porcentaje de azúcar bastante elevado por lo que se recomienda tomarlo siempre al mediodía o en días de más actividad para que nuestro cuerpo no acumule en forma de grasa la fructosa de la pera.
Presenta además otros nutrientes como las vitaminas del grupo B (en especial los folatos o ácido fólico), vitamina C y minerales como el potasio, el fósforo y el magnesio. Es por tanto la pera, en cualquiera de sus formas, un complemento ideal para nuestra dieta.
Directora de Nutrición en MenuDiet. Dietista-nutricionista diplomada en Nutrición Humana y Dietética por la facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. Miembro de la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación (SEDCA) y de la Asociación de Dietistas Nutricionistas de Madrid (ADDINMA).
Las manzanas asadas son un postre típico que preparaban las abuelas. Es muy sencillo y cuenta con ingredientes fáciles de encontrar. Así tendrás un postre listo para los niños en poco tiempo si sigues esta receta de manzanas asadas al horno al estilo tradicional.
Este postre contiene un poco de azúcar, pero puedes incluso sustituirlo por edulcorante y hacer una versión aún más light y saludable. Este dulce es una buena forma de que tus hijos coman fruta, además, anímate a cocinar con los niños en familia y es muy sana para las embarazadas.
Consejos: El alcohol del vino se evapora durante la cocción, si no te gusta puedes usar otros licores como brandy o ron.
1.Coge las manzanas y lávalas bien.
2.Prepara el horno precalentándolo a 200ºC para que cuando pongas las manzanas ya esté bien caliente.
3.Con un cuchillo y la ayuda de tu padre o madre, retira la parte de arriba de la manzana, sólo por el centro. Procura cortarla en una sola pieza porque luego la usaremos para volver a taparla como si fuera un sombrero.
4.Vacía el corazón de cada manzana retirando las semillas y el tronco de modo que te quede un hueco vacío justo en el centro de la manzana.
5.Mezcla el azúcar, kina y la canela y rellena los centros vacíos.
6.Tapa cada manzana con la parte de arriba que hemos retirado antes y colócalas en una fuente para hornear.
7.Antes de ponerlas al horno, coge medio vaso de agua caliente y échalo en la fuente para que las manzanas no se sequen durante todo el horneado.
8.Hornea las manzanas durante 25 minutos a 200ºC y, cuando queden 5 minutos, abre el horno y espolvoréalas con el azúcar blanco para que se caramelicen por fuera.
9.Una vez acabadas de cocer, sácalas del horno, déjalas enfriar un poco y prepárate para disfrutar de un postre dulce y rico de verdad. ¡Buen provecho!
Coca de forner «Santvicentina»
"Les degustacions ATC Llibertat, organitzades per una activista trans, donen veu i sabor a la diversitat en el món de la gastronomia, fusionant tradicions culinàries amb un missatge de llibertat i inclusió." 
grasias esta muy rico
Comentado hace 2 Meses y 2 semanas