"Les degustacions ATC Llibertat són un exemple de diversitat i inclusió a través de la gastronomia, donant veu a la llibertat i les tradicions culinàries."
Farem a dauets les hortalisses.
En una paella, hi posarem un bon raig d’oli, i hi anirem fregint els dauets, amb una mica de sal.
Posarem en un bol els ous i una mica de sal, ho batrem i hi afegirem els ingredients ja cuits. Ho remenarem tot ben bé, i ho abocarem novament a la paella, a foc lent, esperant que es vagi cuallant tot plegat.
Ho girarem de l’altra banda, quan veiem que està enrossit l’ou.
A Itàlia, l’aperitiu no es fa al migdia, sinó després de la feina i encara que cada un beu el que li ve de gust, el spritz és un bàsic que mai falta. Aperol, una mica de cava, soda, una rodanxa de taronja i gel són els ingredients que captiven als barcelonins que han trobat en aquest forma d’oci una alternativa a la canya de després de la feina.
«Nosaltres vam començar a les sis perquè la gent ve quan surt de treballar i es tracta d’una clientela molt internacional, que bé ja coneix l’aperitiu perquè ha estat a Itàlia o perquè ja s’ha acostumat al que els oferim». El que parla és Simone Guido, propietari del restaurant Bonavida, on l’aperitiu italià no té un dia assignat ja que es pot degustar cada tarda a partir de les sis. Guido considera que la fórmula triomfa no només perquè permet picar a bon preu: «És un acte social i compartir menjar genera proximitat i bon ambient entre la clientela».
A Itàlia, l’aperitiu vespertí no es planteja tant com un reclam, ja que és una tradició molt arrelada que fins i tot té variants més generoses orientades a un públic amb menys recursos econòmics: els joves. «En moltes ciutats, sobretot universitàries, ha triomfat el concepte de la ‘apericena’, que consisteix en un bufet lliure molt abundant pel qual pagues uns deu euros per un parell de begudes. Així, la gent jove socialitza, pren alguna cosa i torna sopada a casa «, explica Simone Guido, propietari del Bonavida.
l’aperitiu comença amb menjar freda com amanides de pasta, de llenties i variada, diferents montaditos, humus, embotits i pa amb tomàquet, i quan es van acabant es empiza a treure el menjar calent com una parmiggiana enorme (i riquíssima) i risotto amb bolets i salsa de tomàquet.
Aperol Spritz – L’Autèntic aperitiu Italià
Prosecco o Cava
Aperol
soda
Tres parts de Prosecco (o cava, vi escumós)
Dues parts de Aperol Una de Soda
Una rodanxa de taronja
gel
albergínies escalivada tonyina en oli d’oliva ous frescos ceba gran pebrot vermell Oli d’oliva sal
Pelem i piquem a quadrets la ceba i el pebrot vermell, les posem a sofregir en una paella àmplia de fons gruixut amb abundant oli calent i deixem que es facin a foc lent fins que estiguin ben pochadas, afegim la tonyina i la albergínia (abans es ha escalivat al forn). Casquem els ous en un bol amb una mica de sal i batem molt bé, afegim les albergínies, la ceba, el pebrot i la tonyina. Posem al foc una paella antiadherent amb una mica d’oli d’oliva i esperem fins que fumegi, en aquest moment tirem el batut d’ous i verdura i deixem uns segons perquè faci una crosta cruixent, movent la paella en cercles perquè no s’enganxi al fons i passant la escumadora pel tall de la truita perquè no quedin «puntes» i es vagi arrodonint. Passats uns 30 segons, donem la volta a la truita amb ajuda d’un plat per quallar-per l’altre costat i seguim passant la escumadora per la vora perquè se segelli pel lateral i quedi completament arrodonida. Finalment bolquem la truita sobre un plat i servim abans que es refredi.
Sabor de Galícia a Barcelona» Menjar pop a Barcelona
Com que no estem sols per anar a gastar-nos 50 euros per persona cada cap de setmana, també veig interessant recomanar alguns locals que per un preu raonable pots menjar molt bé. En aquesta ocasió parlarem bar restaurant de cuina gallega que es troba en els límits de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. El Maxi és d’aquests restaurants als quals vas i tornes cada que et ve de gust menjar bona sense pretensions amb racions abundants. les seves tapes són excel·lents, cuina gallega de tota la vida sense actualitzacions ni voluntat de fer-ho …. el pop a feira és dels millors que he provat, demaneu mitges racions a menys que sigueu un grup gran. no us penedireu Destaca per la qualitat del seu pop a feira, servit amb generositat tant en quantitat com en qualitat. La ració es pot compartir entre 3 persones, 2 si només menges pop i algun altre pica pica, però un de sol, és una ració excessiva. Dit pop estava tallada en trossos mitjans, i el seu glutinosidad i tendresa eren fantàstics; lluny van quedar altres pops passats de cocció o gomosos. Per una vegada puc dir que vaig menjar el pop com déu mana. Per acompanyar el pop demanem peixet fregit. Excel·lent, ben cruixent, gras però no oliós, gairebé sense espines, net de i budells.
Restaurante Maxi Carretera Prat 30 Barcelona 932 968 410
Posar el bacallá ja desalat i a tires en un bol, afegir el tomàquet , la ceba i el pebrot (pot ser verd o vermell) tot a trossos petits, amanir-ho tot amb un bon raig d’ oli d’ Oliva Verge un rajolí de vinagre i una mica de sal. Guardar a la nevera fins servir.
– Un conill trossejat
– 100 g de ametlles
– Quatre patates mitjanes
– Una ceba
– Julivert
– orenga
– Oli
– Sal
El primer que fem és tallar les patates i la ceba en làmines fines, trossegem igualment les ametlles, i tot això anem a doraralo en una cassola uns minuts.
Transcorregut aquest temps anem a dipositar les patates, etc a una safata i afegim sobre d’aquestes capes de patates i ceba el conill juntament amb els trossos d’ametlles, una mica de julivert, romaní, oli i una mica de sal.
Deixem al forn durant uns 30-40 minuts a una temperatura d’uns 200º.
1.2 Kg de salmó
3 taronges
Panses i pinyons
Sal i pebre
Elaboració
Demaneu que us preparin uns talls se salmó tallats a llom. Els poseu en una safata que pugui anar a forn. Poseu els talls de salmó a la safata. Espremeu les taronges i aboqueu el suc a sobre dels talls de salmó.Tireu sal i pebre al gust. Repartiu les panses i els pinyons i ja ho podeu posar al forn. Amb uns 45 minuts a uns 180º C ja n’hi haurà prou.
les pizzes casa bona són pizzes artesanals fetes a mà. el su sabor et recordarà la teva infància, ha que procedeix de receptes tradicionals de tota la vida. la su el·laboració artesanal confereix a les pizzes casa bona una forma irregular, recordant els classiques pizzes fetes a mà a casa. et sorprendrà la quantitat d’ingredients que els omplen, sempre amb extra de mozzarella i a els particulars de cada pizza per donar-els un sabor més autèntic i potent.
la pizza 4 formatges és un deliciós pizza de roquefort, cheddar blanc, cheddar vermell i nous naturals, tot això sobre un llit de salsa de tomàquet i mozzarella amb orenga.
farina
mozzarella
llevat
formatge «chedar blsnc»
formatge «chedar color»
formatge blau
aigua
tomàquet,
nous
sal
orenga
retirar la pizza del su envàs 10 minuts abans de su cocció.
preescalfar el forn a 200 º-220ª
col.locar la pizza a la graella del forn a mitja alçada.
Les guarnicions dels plats principals solen basar-se en patates, amanida o verdures, però podem fer moltes coses més, i parlant de patates, podem fer-les de moltes manera. En fi, que el que avui proposem és una recepta de guarnició per acompanyar carns.
Les patates fregides al forn són una solució magnífica per gaudir d’unes delicioses patates fregides però amb moltes menys calories.
La calor del forn farà que les patates es fregeixin en l’oli així que com més temps estiguin més es dauraran. Si poses el forn molt fort (200ºC o més) pot ser que es daurin per fora però es quedin crues per dins, així que millor ser pacient i deixar que es facin a poc a poc. Si vols donar-li un toc especial a les patates pots posar per sobre una mica orenga o de julivert sec. Aconseguiràs un gust diferent amb una menor aportació de calories.
patates Oli d’Oliva o Gira-sol sal orenga
Posa el forn a escalfar a 200 ºC. Pela les patates, enjuágalas i talla-les com prefereixis. Posa les patates en un bol o una font, rocialas amb un raig d’oli i orenga, com si estiguessis amanint una amanida i remou bé perquè totes s’impregnin amb l’oli. Agafa les patates i posa-les sobre una safata de coure o font. Si fa servir la safata és recomanable que facis servir un full de paper de forn (sulfurizada) per evitar que s’enganxin les patates. Baixa el forn a 180 º C i fica les patates. Deixa-ho al forn durant 30 o 40 minuts fins que estiguin ben fetes, però cada 10 minuts remou una mica les patates perquè es facin bé per tots els costats.